JOAN, SEMPRE QUE FACI JOGUINES ET RECORDARÉ

La matinada de l’1 de febrer va morir en Joan Sans i Mercadal, mestre menorquí enamorat de la cultura popular, i embadalit particularment per la senzillesa i varietat dels jocs i joguines populars i tradicionals de la seva illa natal.

Joan va néixer el 1947. Va exercir de mestre d’escola i aquesta proximitat amb els nens i les nenes segur que va ser el detonant que el va dur a interessar-se, encara més, pels secrets que s’amaguen darrere les joguines.

De la seva personalitat en puc dir ben poc. Vaig tenir el goig de conèixer-lo després d’haver-lo seguit a través de les seves interessantíssimes publicacions. Les dues primeres vegades que vaig coincidir amb ell van ser a la Fira de la Pesseta de Tona on amb la seva filla disfrutava, davall d’una carpa, mostrant i descrivint amb passió totes les seves joguinetes recuperades a la memòria. La darrera vegada que vaig parlar-li va ser el maig de l’any passat, a Figueres, en el marc de les III Jornades Jocs en la Història. Com sempre, el que destacaria del seu tracte és la rialla amb que obsequiava la conversa i la seriositat amb què es prenia qualsevol conversa que tractés sobre el món dels jocs tradicionals.

En canvi de la seva obra en podria parlar molt més. Per les diverses publicacions que va dur a terme, com per l’extens recull realitzar i, sobretot, per la difusió que va fer del món de les joguines artesanes a partir d’incomptables tallers i llibrets de divulgació, penso que podem considerar-lo una de les figures cabdals del folklore lúdic de les illes d’aquest darrer segle.

Sense treure mèrit a cap d’aquests llibrets o reculls de joguines, penso que el més interessant és, sens dubte, el llibre editat el 2000 per la Universitat de les Illes Balears titulat Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. En aquesta obra, de més de 500 pàgines, descriu infinitat de jocs, joguines i diversions dels illencs presentant-los en format de fitxa, molt clara i senzilla, com correspon a un bon mestre, i acompanyades de nítides il·lustracions que fan que el llibre entri pels ulls, invitant al lector a convertir-se en artesà de joguines.

De Joan em quedarà sempre aquella rialla que us he dit i els seus ullets petits i espavilats que semblaven invitar-te a jugar.

Algunes de les seves publicacions:

  • SANS, Joan, Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, Palma, 2000.
  • SANS, Joan, Juga a fer juguetes. “Sa Nostra” Obra Social i Cultural. Publicació de suport a l’exposició Juga a fer juguetes. Nuevas impressiones, S.L. 2001.
  • SANS, Joan, Recull de juguetes artesanes de Menorca (1). Quaderns de Folklore núm. 85. Edita Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, 2008.
  • SANS, Joan, Recull de juguetes artesanes de Menorca (i 2). Quaderns de Folklore núm. 85. Edita Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, 2008.

Si esteu interessats en les seves publicacions potser encara tindreu sort de trobar-les en algunes llibreries especialitzades o, sobretot, a l’Espai Mallorca de Barcelona.

Escrit per: Biel Pubill Soler , febrer 2011.

Advertisements

Un pensament sobre “JOAN, SEMPRE QUE FACI JOGUINES ET RECORDARÉ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s