La baldufa: la reina dels jocs tradicionals

Baldufa catalana

Arrel d’una entrada recent del bloc de Biel Pubill ( membre de la Cia l’Anònima i bloc molt recomanable) avui més que un joc us volem presentar a la reina del joc tradicional, aquella joguina que sense ella no seria el mateix i que a hores d’ara encara podem trobar canalla que hi jugui al pati de l’escola. Estem parlant de la Baldufa.

Ara que podem jugar a fora de casa i per tant no perilla que trenquem res és el moment ideal de ajuntar l’avi de casa i els infants del barri i organitzar una trobada improvisada de aprenents de baldufes on l’avi segurament serà el més feliç d’ensenyar a fer ballar baldufes als xiquets!!!!!!

La història de la baldufa us la resumim amb un trosset de la descripció de la mateixa a Viquipèdia:
L’origen de l’any és més aviat incert encara que es té coneixement d’existència de baldufes des de l’any 4000 a. C., ja que s’han trobat alguns exemplars, elaborats amb argila, en la riba del riu Eufrates. Hi ha rastres de virolles en pintures molt antigues i en alguns textos literaris que citen el joc. Així, és esmentat en els escrits de Marco  Porcio  Catón el major, 234 – 147 a. C.), polític i historiador romà. A més, la virolla apareix en els escrits de Virgili, destacant-se en la seva obra Eneida (segle I a. C.). De la mateixa forma, s’han trobat virolles pertanyents a la civilització romana. En el Museu Britànic es conserva resta més antiga del món, una inscripció exhumada a Beòcia, prop de  Tebas, datat en el 1250 a. C. en la qual un nen ha dedicat al déu Zagreo gran nombre de joguines, entre ells una virolla amb el seu fuet (stróbilo).

Els romans i els grecs tenien aquest element com a joguina, d’igual manera les cultures d’Orient, Xina i Japó, els qui van anar els artífexs de la seva introducció a Occident. A Japó, adults i nens juguen a la virolla convertint aquest aspecte lúdic a un veritable art i d’aquesta forma executen nombrosos espectacles, d’entre els quals destaca aquell en el qual, justament després de llançar la virolla, ho recullen amb una lienza i per fer-ho ballar en el palmell de les mans o en paletes dobles passant d’una a l’altra i fins i tot en ambdues cares de la mateixa o en la fulla d’un sabre fins a acabar ballant en la punta.

A Amèrica, aquest joc estava també molt estès entre els amerindios del Nord i del Sud, abans de l’arribada dels primers colons. De fet sembla haver-hi constància de virolles a Perú des de temps prehistòrics. Els indis Hopi, després de tirar-los a rodar, mantenien la rotació de les virolles amb un fuet, amb el qual assotaven amb ràpids moviments la punta inferior de la virolla. També hi ha diversos exemplars de virolles americanes, a Mèxic i Argentina que donen testimoniatge de la seva permanència en el temps.
Ha estat un dels jocs més populars i coneguts entre tots els xavals fins a finals de la dècada dels vuitanta fins l’actualitat”

Pel que fa a jocs de baldufes us en passem uns quants. Aquests jocs estan extrets de la web dels amics de la Baldufa

La major part dels jocs de Baldufa que es practicaven i que es practiquen encara al carrer del nostre país són dels
anomenats ” de pinyac “, és a dir, aquells en què cal xocar la Baldufa d’un altre jugador fent que la nostra li doni un   cop.

La varietat s’amplia segons les comarques, tal com ho recull Joan Amades en el seu llibre Folklore de Catalunya on ens   explica diverses maneres de jugar el joc de la Baldufa.



         A ROTLLO:

        Amb la punta de la Baldufa es fa una rodona gran a terra.    Tots els jugadors han de llançar-la al mig i han d’aconseguir que hi surti tot ballant.    Si no fos així, i quedés a dins, els altres jugadors intentaran de treure-la-hi fent un pinyac, i se la quedarà, el jugador que ha aconseguit de treure-la de la rodona.


           AVANÇAR LLOC:

        Es tracen dues ratlles paral.leles a prou distància l’una del altra.    Arrenglerades al damunt d’una d’elles, es col.loquen un seguit de Baldufes i, des de l’altra ratlla, els jugadors llancen les seves, fent-les ballar, fins a tocar les que hi ha a la ratlla del davant.    Es guanyen les Baldufes que s’aconsegueixen tocar.     Una de les condicions del joc és que no és permès que les Baldufes ballin fora de l’àrea que separa amb dues ratlles.


           A DOBLE RODONA:

        Es tracen dues rodones concèntriques.    Els jugadors han d’intentar posar la Baldufa dins la rodona interior. Si no ho aconsegueixen perquè la Baldufa en fuig ballant, els altres jugadors han de provar de fer-la-hi entrar colpejant-la amb les seves Baldufes.


           A LA CREU:

        Es traça una creu a terra.    La gràcia del joc consisteix a fer anar la Baldufa al mès aprop del vèrtex que es pugui.     La Baldufa que ha anat mès lluny ha de ser atacada per la resta de jugadors.    Qui ho aconseguix es queda amb la Baldufa i guanya.

Finalment us remetem a dues pàgines que ens ha  proporcionat el nostre amic i membre de la Cia de Jocs l’Anònima Biel Pubill en el seu bloc de jocs anomenat Ben Jugat i que són webs dedicades exclusivament a la baldufa i on hi trobareu molta més informació:

1. www.baldufa.com

2.www.baldufa.cat

Per acabar us pengem algun vídeo sobre baldufes per animar-vos a fer-ne ballar alguna aquest estiu!!!!!

A voltar i a fer ballar baldufes!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s