No hi podíem fallar, i un cop més hem anat cap a Verona al festival Tocatí. I ja en són sis les vegades que hem viatjat allà.
Com cada any hi ha una nació convidada a mostrar la seva riquesa lúdica. Enguany el país convidat era Hongria.
Vestits acolorits, música amb ritmes ballables i gent encantadora, això és Hongria. Els seus jocs, riquíssims, amb noms per nosaltres impronunciables però força sonors: Goasslschôllen Csûrkzôés, Íjászat o tir amb arc acrobàtic, són alguns d’ells. El tamburello hongarès, el botolô, el kendô i el gumbfoci o futbol botons versió hongaresa eren altres jocs hongaresos. Per cert el futbol botons ens va a permetre contactar amb els jugadors d’allà i reforçar els lligams amb el futbol botons català.
Com sempre també hi havia una àmplia representació de jocs italians: Cacio al Fusso, Pallone col Braccio, l’omnipresent Lippa, destacant el Sbûrla la Rôda, consisteix en fer una cursa tot empenyent una bala de palla
Per saber com es juga només cal mirar la web de Tocatí on estan referenciats tots ells amb un excel·lent recull de premsa i testimonis de l’edició 2013:
La magnífica acollida de la gent de l’AGA (Associazione de Gichi Antichi), l’escenari sempre espectacular de la ciutat de Verona fan que Tocatí sigui la meca dels amants dels jocs de carrer. De ben segur que hi tornarem.