Chardin i el joc

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests quadres tenen en comú dues coses: són del mateix autor, Jean Siméon Chardin – el que apareix en un autorretrat amb ulleres; i apareixen escenes de joc.

Però qui era Jean Siméon Chardin i per què li interessava el joc?

Chardin fou un pintor que va viure a França des del 1699 fins el 1779. El seu pare era fabricant de billars, explica això la seva obsessió pel joc? podria ser…

Cansat de pintar natures mortes que va decidir pintar el que s’anomenen “escenes domèstiques”, petites seqüències de la vida quotidiana, a l’interior de les cases. Dones rentant roba, senyors i senyores prenent una beguda, o segellant una carta i gent jugant.

Chardin pinta diferents quadres a on el protagonista està jugant. A fer bombolles de sabó o fent girar un trompitxol. En d’altres el joc apareix en primer pla tot i no ser el protagonista de la escena com el cas de la bugadera a on el nen està fent bombolles de sabó. Els naips, i en concret els castells amb naips li devien agradar doncs en dibuixa fins a quatre quadres semblants sobre la mateixa temàtica en el que el personatge està molt concentrat construint-ne un. La noia del volant, joc que causava furor a les classes benestants de l’època.

La seva obra està repartida pels museus més importants del món, des del Louvre fins al British Museum entre d’altres.

Chardin, pintura i jocs.

Per molts anys Guixot 8

Benvinguts i benvingudes

Sempre hem de tenir motius per celebrar coses. Menjant o jugant, compartim amb les persones que estimem els bons moments.

Diumenge 16 d’octubre vam fer això  mateix: menjar i jugar. Per què? doncs per un bon motiu: els 25 anys de Guixot de 8!!!

No ens hem amagat mai declarant-nos admiradors absoluts i incondicionals de les propostes de Guixot de 8. De fet a en Joan i els seus aparells de joc, el coneixem des de pràcticament els seus orígens, i amb el temps l’hem anat veient i seguint arreu, sempre aprenent, sempre sorprenent-nos.

Quina colla a l’estiu!

Abans des de Tona i ara des de  l’espai a Taradell, en Joan no ha deixat d’innovar i anar un pas més enllà en el fantàstic exercici de fer jugar amb sentit. Ens ho passem bé, primer objectiu, però alhora descobrim, reflexionem, compartim i moltes més coses. Tot això és Gargot de Jocs.

Però si vas a Can Guixot – Taradell acaba a la porta com li agrada dir a en Joan- ampliaràs els teus horitzons personals. La pregunta com a base de tot el discurs, l’art com a inspirador i inspiració, ho viuràs a través de la rialla, la superació de reptes individuals i col·lectius.

Vagis amb una colla d’amics i amigues, d’estudiants, amb la família, totes les edats són benvingudes a un lloc “per a nens i nenes de totes les alçades” com diu a l’entrada d’aquest singular poble.

El diumenge 16 es va “presentar en societat” l’Espai compartit. Consisteix en un espai exterior ple de propostes lúdiques i que compartim amb la vegetació i els animals que habiten l’entorn natural. No som els únics ocupants del territori, el compartim amb d’altres mostres de vida. Un hotel d’insectes, ovelles, varietat de vegetació i jocs i escultures i jocs-escultura o escultura-jocs, com vulgueu.

Espai compartit

No us ho perdeu. Heu de visitar i conèixer Guixot de 8, un jove savi de 25 anys a qui desitgem molts i molts més. Per saber més coses mireu la web http://www.guixotde8.com/

PER MOLTS ANYS GUIXOT DE 8!

JOCS I JOGUINES A L’ANTIGUETAT. (II). imatges exposició a Badalona.

… “L’exposició jocs i joguines a l’antiguitat, produïda per la Xarxa del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, vol mostrar, sobretot per mitjà de peces arqueològiques conservades als museus de Catalunya, i amb ajut de la iconografia trobada arreu, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat – incloent-hi l’època medieval – , fins als nostres dies.”

———————————— 

JOCS D’INFANTESA

———————————

JUGUEM A SER GRANS

—————————-  

JOCS EN GRUP

———————————-

JOCS DE PUNTERIA. NOUS I BALES.

——————————  

JOCS DE DESTRESA

——————————–  

JOCS D’ATZAR. TABES I DAUS

————————–

JOCS A L’AIRE LLIURE. LA PILOTA.

———————————

JOCS DE TAULER

————————————-  

JOCS MEDIEVALS. ESCACS.

——————————-

LA LUDOTECA

Quina gran pensada !.

———————————-

Una exposició que bé mereix una visita.

Vaig trobar a faltar un catàleg de l’exposició. Seria una bona eina, deixaria constància del treball que s’ha realitzat i arrodoniria el treball. Tant de bo es pugui publicar.

Però, si no és així, i en voleu saber més, us donem la referència d’un llibre excel·lent on  trobareu una bona informació.

SOM CULTURA. Imatges de la Fira de Jocs i joguines. Gener 2016

El 23 i 24 de gener del 2016, es va celebrar el SOM CULTURA a Barcelona. La Cia. de Jocs l’Anònima va coorganitzar l’espai de la FIRA DE JOCS I JOGUINES.

JOCS

————————-

 

parades d’ARTESANS de la JOGUINA

———————————–  

 

Jocs publicats per entitats, ajuntaments i altres autors.

————————————–

TOCATÌ 2015. (historietes). Que ve el llop!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

TINGUI, FALTI. Exposició d’àlbums de cromos.

En Biel ens fa arribar la noticia sobre l’exposició que han realitzat a Flix i Ascó amb la temàtica dels àlbums de cromos. Si no la podeu anar a veure, podeu clicar al seu bloc i en trobareu la noticia àmpliament il·lustrada i ben explicada.

http://bieljoc.blogspot.com.es/2015/05/tingui-falti-exposicio-dalbums-de-cromos.html

 (imatge àlbums col·lecció Miqui Giménez)

 Quan fem la col·lecció de cromos activem totes les nostres capacitats cognitives. La memòria per recordar els que tinc o em falten, el pacte per canviar, intercanviar. Les habilitats motrius fent  el joc i aconseguir guanyar el cromo que vull. La “pilleria”, per fer veure que un cromo no ens interessa, quan és el que més necessitem. Les llistes per anar “tatxant”, i ben segur que podem anar afegint estratègies que ens permeten poder acabar de tenir la “cole” complerta. I el “Tingui, falti” en el diàleg amb els companys. (nosaltres en dèiem: “Tengui, falti”).

Llàstima que en les temàtiques actuals prevalguin els cromos de sèries de la tv i del futbol. No vull entrar a dir que “abans era tot millor”, però la diversitat temàtica dels àlbums mostrava un interès didàctic i de divulgació  en una època on no hi havia les publicacions actuals ( el llibre comú era “l’Enciclopedia”) i , ni molt menys l’internet.

I els records. Tota aquesta xarxa d’activitats deixa un bon grapat de records en la nostra memòria. Si teniu a les vostres mans un àlbum de quan éreu petits, crec que fins i tot podeu arribar a plorar d’emoció. Feu-ho. Impresionant!.

ELS MEUS JOGUETS FAVORITS (II). Gabriele Galimberti

El més de maig del 2014 vem fer una entrada en aquest bloc parlant d’aquest treball:

https://jocsanonima.wordpress.com/2014/05/01/els-meus-joguets-favorits-gabriele-galimberti/

Aquest estiu passat, a Nova York, vaig trobar la publicació.

Y avui, llegint el diari he vist que arriba una exposició que es podrà visitar a l’FNAC Triangle fins el 22 de febrer. És un treball curiós i interessant. No us la perdeu !.

L’amic Luís el mag

Us volem presentar el blog del nostre bon amic Luis Egea. A més a més de ser un bon mag aficionat i de l’Atleti, és una persona curiosa i saberuda. Sempre en vol saber més de les coses. Té un blog on recull coses d’art, màgia i com ell mateix diu: un poco mas de mis aficiones.

Acaba de publicar una entrada molt curiosa sobre una obra d’en Carnach el Vell on es veu una curiosa escena. No la desvetllaré doncs us convido a que visiteu el blog d’en Luís, ara bé, si algú si fixa molt en la imatge adjunta potser en veurà quelcom.

Lucas Cranach el Vell

Per seguir les seves actuacions i els seus pensaments mireu el seu blog.

http://magovago.blogspot.com.es/2014/06/el-monje-y-sus-cartas-1538.html

ELS MEUS JOGUETS FAVORITS. Gabriele Galimberti

 

Nens amb les seves possessions més apreciades. Aquesta era la idea del fotògraf italià Gabriele Galimberti, que, durant tres anys, va recórrer 58 països prenent instantànies de petits, més o menys tots de la mateixa edat, a les seves habitacions, a les seves cases o al carrer, amb els seus tresors. Des d’Estats Units fins a Tailàndia, des de Nicaragua fins a Zàmbia. Fruit d’aquest projecte, similar a altres que a portat a terme, en són un llibre i un catàleg de petits amb les seves joguines. Algunes, semblants; altres, siguin moltes o poques, igual d’estimades.

http://www.gabrielegalimberti.com/projects/toys-2/#

A l’acuit. Miquel Martí i Pol

A cuc amagar, a cuit i amagar, a l’acuit …. i de moltes més maneres haureu anomenat aquest joc, del que, de ben segur n’heu fet més d’una jugada.

Hem trobat un poema, en un llibre sobre en Miquel Martí i Pol. Un recull de poemes i escrits fets amb delicadesa per en Pep Molist i il.lustrat per en Ignasi Blanch.

Us deixem amb  el poema “atzucac”, en el que el poeta recorda els temps en que hi jugava.

Atzucac

Ara només converso amb mi mateix

i em recordo de quan, fa seixanta anys,

jugàvem a l’acuit i jo parava.