Ràdio Fes ta festa i Va de joc

Avui 21 de febrer de 2023 hem gravat la cinquena temporada de Va de joc al podcast de Fes ta festa, que actualment porten l’Amadeu Carbó i en Josep M. Adell amb molt d’entusiasme, us espai radiofònic de difusió de la cultura popular únic al panorama cultural català.

Per a la cinquena temporada del Va de joc hem escollit fer 13 capítols del nostre llibre Sonos Ludum. A l’estudi de gravació d’en Josep M., tant entranyable que és com si ens sentíssim a casa hem passat una bona estona l’Òscar, la Lourdes i en Víctor. Jocs com el futbolí, les quilhes, la morra, els jocs de pati, la granota, l’aixecada de càntirs, el futbol botons, el quinto, la lluita del bac, l’espai de joc de Guixot de 8, les joguines sonores, la baldufa, han sonat al nostre programa.

Quan es publiqui aquesta temporada podreu sentir-la a la xarxa però de moment podeu anar escoltant les altres temporades als següents enllaços

https://festafesta.cat//?s=paraula+de+joc

https://festafesta.cat//?s=jocs+del+mon

Va de joc

I per gaudir més del projecte podeu adquirir el llibre Sonos Ludum, el paisatge sonor del joc a Catalunya amb les precioses il·lustracions de Maria Pappalardi i les magnífiques gravacions de Carlos Jorge Chinchilla. El podeu comprar escrivim un @ a jocsanonima@gmail.com.

A gaudir del paisatge sonor del joc!

Brindem per nosaltres i pels nostres

En aquests moments de confusió generalitzada no hi ha res millor que mantenir contacte amb la gent estimada i recordar el bons moments.

Amb la colla de l’escola d’estiu hem creat uns lligams emocionals molt forts, de manera que alumnes i professors no ens oblidem dels dies passats al Vendrell a IOCUS 2019.

Volem brindar per nosaltres i pels nostres. Pels bons moments. Pels que esteu patint. Pels que esteu vetllant per a tots nosaltres. Per la salut i pel joc. Perquè quan passi tot això puguem compartir moltes estones lúdiques amb tothom.

En aquest període hi ha hagut naixements, i defuncions de gent estimada. La vida se’ns apareix tal i com és, fantàstica i cruel. Però cal anar mirant endavant.

Aquesta foto és molt significativa del que nosaltres valorem: la riquesa de la diversitat. Hi ha qui brinda amb vermut, d’altres amb vi, amb cervesa, amb copa, amb tassa, amb llauna, d’altres amb cafè o fins i tot amb el pit, qualsevol manera és vàlida mentre ens recordem dels que estimem. Tota la gent de la foto en sap un munt de jocs i estan disposats i disposades a compartir-los. A l’escola d’estiu o a qualsevol lloc. Perquè l’important és jugar.

Us hi esperem per jugar i donar-nos totes les abraçades que ara no ens podem donar.

GORA GU TA GUTARRAK!!!! VIVAMOS NÓS E OS NOSOS!!! ¡ VIVA NOSOTROS Y LOS NUESTROS! VISCA NOSALTRES I ELS NOSTRES!!!!!

CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Estiu Lúdic_2. Catedral de Lleó

De ben segur que us preguntareu que per què un article sobre una catedral en un blog de jocs. Doncs primer per que no va malament un canvi de registre i després per que la catedral de Lleó amaga uns tresors pels que ens agraden els jocs que justifiquen una visita.

El primer i més conegut és la Virgen del Dado. L’explicació del Lleó lúdic la traiem literalment del següent enllaç http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/mitos-leyendas-tierra-leonesa/html/textos/mitos_34.htm :

” Los juegos de azar siempre han constituido pasión para gentes que en sus manos se detiene muy poco el dinero fácil. Juegos venidos de allende las tierras por los peregrinos, la soldadesca, los judíos. Tanto que, hasta hubo que dar pragmáticas para proteger del juego las vidas y haciendas. Las tabas y dados, las pitas y tejos, cartas, fichas y chapas.

León también fue ciudad de casinos de juego y tugurios recónditos donde corría el azar y se hundían vidas y haciendas. Ya dice el padre Albano, carmelita, que los juglares cantaban el romance sobre Francisco de Siena que se jugó hasta los ojos y luego se enroló, arrepentido, en una peregrinación a Compostela.

Los soldados leoneses que allá por el siglo XVI, cuando lo del’ Duque de Alba, venían de los Tercios flamencos a disfrutar los permisos a la ciudad de nacencia, mataban las horas de ocio en los tahúres de juego.

Como lo de aquel capitán de los Tercios que perdió sus dineros de la soldada en los tabernarios de los barrios judíos, y a las horas del alba marchaba a casa lleno de rabia y furor por la aciaga suerte…

En el parteluz del pórtico se halla hoy una bella imagen mariana, que llaman Virgen del Dado. Pues contra ella, cuenta la leyenda, arrojó los dados en un arrebato de desesperación el capitán de los Tercios, cuando regresaba a horas de la aurora tras perder su fortuna.

Los dados dieron al Niño; se esparcieron por el suelo y aparecieron manchados de sangre. También la cabecita del Niño de la imagen apareció con la gota de sangre en su frente. Y luego se recogió en un relicario que los plateros Hernando y Suero de Argüello arreglaron alguna vez.

Y hay más. y es que Morales, el pillo capellán del rey Felipe II, que tanto corrió por tierras leonesas para avisar al monarca que se llevase a Madrid obras de arte, engañando a sus propietarios, como relata en su libro de viajes, proponiendo dar a los frailes de Villafranca grandes candelabros a cambio de la biblioteca; dice que vio en la catedral un relicario que contenía el pañuelo empapado en la sangre del Niño, que brotó con el golpe de los dados que lanzó el jugador perdidoso.

El jugador llamó, arrepentido, a las puertas del convento de los franciscanos leoneses para cruzar el umbral, vía adentro, alejándose del mundanal ruido.”

Per a saber una altra versió de la llegenda i més informació podeu consultar els enllaços  http://cosinasdeleon.com/la-virgen-de-los-dados/

https://www.catedraldeleon.org/index.php/catedral-informacion/planta

L’altra gran sorpresa que amaga la catedral de Lleó són els taulers de joc que hi ha gravats per tot el claustre. Juan Carlos Campos i José Manuel Hidalgo s’han dedicat a localitzar-los i com si d’un joc de geocaching es tractés, ens vam dedicar a buscar-los tots.  A l’enllaç adjunt podeu trobar tota la informació sobre els mateixos, però us posem algunes fotos per que veieu que els vam trobar tots els referenciats. No donarem més pistes, seguiu les indicacions dels estudis dels autors esmentats i els trobareu tots.

http://tierradeamacos.blogspot.com/2008/12/los-tableros-de-juego-de-la-catedral-de.html

Paga molt la pena visitar Lleó, però ara els amants dels jocs tenim dos bons motius per fer-ho.

El joc connectat, tendència perillosa?

Al diari Ara del 2 de gener del 2017 hi havia una notícia que podria ser inquietant, el titular era: Joguines connectades, nous perills i la signa en Joan Callarissa.

http://www.ara.cat/estils_i_gent/Joguines-connectades-nous-perills_0_1717028293.html

S’agraeixen notícies que parlin del món del joc i de la joguina, i s’ha de reconèixer que el diari Ara en sol fer un tractament força acurat del tema, tot i que de joc popular i tradicional no en parla massa. Bé, de fet gairebé cap diari de casa nostra tracta el tema dels jocs populars i tradicionals amb el rigor que es mereixen. A fora de casa nostra, la presència de representants de joc populars en un festival de jocs com el Dau, esdevé una notícia periodística – veure document adjunt.

Però tornem a la notícia del diari Ara. L’article comença amb la següent afirmació: Amb les joguines tradicionals més o menys tothom té una idea al cap del que pot ser perillós o no per a una criatura. Amb les noves joguines connectades a internet la situació canvia. Efectivament, les joguines tradicionals, pel fet d’haver-se jugat durant molt i molt de temps ja són prou conegudes, són com aquelles velles amistats que t’agraden tal i com són, amb els seus defectes i les seves, moltes, virtuts. L’autor precisa, i ho fa molt bé, que les amenaces no venen de les joguines noves, si no d’aquelles que es connecten a internet. Com tota novetat cal ser molt cauts, assegurar-nos al màxim dels avantatges i dels inconvenients que tenen.

Els jocs populars i les joguines tradicionals no són inofensives del tot, com diu l’autor, ja sabem com ens poden fer mal. Un cop de bitlla, una esgarrinxada al pantaló, són alguns dels perills que ens “amenacen”. Però, què és això davant de la nova amenaça de la violació de la intimitat de la llar? a través d’una joguina? En uns dies que recordem la mort de la princesa Leia, podem parlar de l’Amenaça fantasma?

La revista digital d’Abacus, Som Abacus, a l’article: Com jugàvem i com juguem d’Àlex Ribes, també s’analitzen les diferents maneres de jugar i com han evolucionat amb el pas del temps, i també es reivindica el concepte de Joguina segura.

http://abacus.coop/ca/somabacus6-en-profunditat/?utm_source=Butlletins+Abacus+cooperativa&utm_campaign=b797076c4c—SomAbacus-SENSE-CAT-C&utm_medium=email&utm_term=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801&goal=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801

Nosaltres tenim clar que a una llar hi han de conviure les joguines tradicionals amb els jocs de societat i les joguines tecnològiques, això sí, totes utilitzades amb coneixement i precaució.

Ah! i davant del dubte, una bona joguina tradicional com una baldufa, no falla mai.

Baldufa de bambú

Barcelona, el joc i les festes majors

Qui diu que a Barcelona no sabem celebrar festes majors?
Sembla que la imatge que molta gent té de les festes majors de Barcelona és que una ciutat tan gran no pot celebrar festes de proximitat. Hom té la imatge de les festes de Gràcia i les de la Mercè, moments efectivament on la presència de gent als actes és massiva.
Enguany, després d’anys de no poder veure les festes de la Mercè per la seva coincidència amb el festival Tocatì de Verona, hem pogut voltar i veure els espais infantils que hi havia al voltant de l’antiga fàbrica Estrella Damm – per cert, què feien centenars de bebès de cotxet al concert del Sr. Chinarro?-. He dit veure, que no gaudir, doncs era molt difícil fruir d’ells. Malgrat eren propostes lúdiques de qualitat, bàsicament Tombs creatius i el seu muntatge “L’estrany viatge del senyor Toner”, la quantitat de gent que hi havia feia molt difícil gaudir com es mereixen aquestes activitats.

Jocs a la festa major de la Trinitat Vella

Per contra, hi ha moments de celebració col·lectiva, com ara les festes majors dels barris a on no es produeixen massificacions, a on els infants juguen sense fer cues interminables, a on es coneix tothom. Amb propostes de la mateixa qualitat que d’altres, no es produeixen aglomeracions. Tot és mida més humana.

Jocs a la festa major de Montbau

La Cia. de Jocs l’Anònima ja fa un parell d’anys que participa en un projecte per potenciar els jocs populars i tradicionals a les festes majors de Barcelona. Una excel·lent iniciativa de la Direcció de proximitat, servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona.
Busquem activitats que fomentin precisament la proximitat entre generacions, entre veïns i veïnes, entre nens i nenes. Jocs transversals per a totes les edats, inspirats en un repertori tradicional, el que mai passa de moda.
Aneu a les festes majors de barri, feu barri, jugueu al barri.

Jocs a Nou Barris

Cinquanta a rojos

Els protagonistes

El 10 d’abril, l’equip de pilota del Pedreguer es va proclamar campió del circuit professional de pilota, tota una fita per aquest poble que ja fa uns anys que treballa tant i tant bé la pilota – vegeu la notícia a l’enllaç adjunt http://www.superdeporte.es/pilota-valenciana/2016/04/10/miguel-pere-i-hector-ii/292386.html-

El dissabte 16 d’abril al trinquet del Pedreguer es va jugar una partida en homenatge als campions que jugaven contra una selecció de la província. Bonica i disputada partida que va acabar caient del costat dels campions.

Aquesta seria una crònica d’una excel·lent tarda de pilota, que vam tenir el goig de veure i viure aquest dissabte 16, però pels que no conegueu el joc, … què és el joc de pilota?

Els més valents de tots

El joc de pilota és un joc que s’estenia per tot l’arc mediterrani des de ben antic i que va deixar testimoni a molts pobles i ciutats del país com al carrer del Trinquet a Barcelona o carrer del Joc de Pilota a Manresa, donant constància de la importància que el joc tenia arreu.

Com a evidència de la importància que el joc tenia, hi ha les anècdotes de les morts dels reis Carles VIII al segle XV, mort d’un cop al cap durant una partida de pilota. O el rei Felip el Formós de Castellà a principis del segle XVI, mort després de beure aigua freda en acabar un partit.

Al País Valencià el joc perviu amb força i amb uns trets singulars que el fan una manifestació lúdica viva i dinàmica. S’hi reconeix fins a 9 modalitats diferents, jugades al carrer -galotxa, llargues…-, o al trinquet – escala i corda, raspall…- o al frontó – frare.

El Genovés o el Xato del Pedreguer, configuren noms de llegenda en l’imaginari col·lectiu valencià.

No s’entén el joc de pilota sense l’aposta. Massa complexa com per explicar-la en una entrada breu com aquesta, però si aneu a veure una partida no us ho perdeu, és el que sovint li dóna sentit al joc.

El públic és essencial en el joc de pilota. A les modalitats de carrer fa les funcions d’àrbitre. En el triquet la distribució de l’espai és força singular i absolutament diferent a tots els espectacles esportius. Hi ha lloc per als molt valents, i per als menys valents. Un cop de pilota pot esdevenir greu, per això els matalassets per seure que s’utilitzen a la majoria d’esport, aquí serveixen per protegir-se de les pilotades.

Trinqueter, home bo, dau, feridor, davanter, resto, palquet,… són algunes de les precioses paraules que utilitzen en aquest joc/deport/esport.

Ah! i si aneu al trinquet anoteu: Cinquanta a rojos!!!!!

 

 

Mirant la partida

Varietat de colpejos

JOCS TRADICIONALS ENTRE GOVERNANTS

Si els voleu veure jugar, cliqueu al bloc d’en Miqui:

http://miquigimenez.blogspot.com.es/2016/02/jocs-tradicionals-entre-governants.html

 

JOCS TRADICIONALS. Diari de Terrassa. 2-1-2016

 

El Diari de Terrassa va fer una edició en el sseu suplement “Revista” parlant dels Jocs Tradicionals, en la que en Miqui hi va participar.

Article sencer a: http://miquigimenez.blogspot.com.es/2016/01/jocs-tradicionals-diari-de-terrassa-2-1.html

TOCATÍ 2015. Nota de premsa Diari Terrassa

Una entrevista que van fer al Miqui des del Diari de Terrassa.

(anirem afegint més informació i imatges)