Si voleu aprendre que ha estat i que és el joc heu d’anar al museu de jocs d’Aranda de Duero. Gestionat per l’associació la Tanguilla el museu està situat a la plaça major d’Aranda, bonic poble castellà d’on no podeu marxar sense tastar el “asado” ni deixar de beure els vins de Ribera del Duero.
La Cia. era la segona vegada que visitàvem el museu i aquests cop hem anat ben acompanyats amb amics bascos i riojanos.
Al museu us pot atendre qualsevol dels socis de la Tanguilla, millor feu visita guiada, descobrireu molts secrets explicats per aquests guardians que es diuen, Carlos o Goyo o d’altres.
El joc que dóna nom a l’associació.
Així que entreu trobeu la reproducció amb elements originals d’una escola de l’època franquista, amb els seus mapes i pupitres. Tota una declaració de principis, fins i tot en els moments més foscos de la història les persones han jugat.
Després recorrereu vitrines i expositors a on trobareu jocs de la vostra/nostra infància. També una esplèndida col·lecció de jocs d’adults d’arreu, especialment destacable els jocs castellans i una excel·lent col·lecció de boles franceses.
Ancienne boules de jeux
Tot el recorregut acompanyat per auques i quadres de la història de la pintura que recullen escenes de joc. Ah! i hi ha alguns espais per a poder cobrir les ànsies de jugar i s’hi pot jugar.
Imprescindible visita pels amants del joc.
No oblidem la immillorable col·lecció de segells i postals de Carlos de la Villa, sens dubte una de les millors del món en aquest tema i de la que podeu veure una petitíssima part, però representativa, al museu.
Per cert volem agrair a tota l’associació les atencions rebudes, especialment al nostre guia i amic Goyo.
En Biel ens fa arribar la noticia sobre l’exposició que han realitzat a Flix i Ascó amb la temàtica dels àlbums de cromos. Si no la podeu anar a veure, podeu clicar al seu bloc i en trobareu la noticia àmpliament il·lustrada i ben explicada.
Quan fem la col·lecció de cromos activem totes les nostres capacitats cognitives. La memòria per recordar els que tinc o em falten, el pacte per canviar, intercanviar. Les habilitats motrius fent el joc i aconseguir guanyar el cromo que vull. La “pilleria”, per fer veure que un cromo no ens interessa, quan és el que més necessitem. Les llistes per anar “tatxant”, i ben segur que podem anar afegint estratègies que ens permeten poder acabar de tenir la “cole” complerta. I el “Tingui, falti” en el diàleg amb els companys. (nosaltres en dèiem: “Tengui, falti”).
Llàstima que en les temàtiques actuals prevalguin els cromos de sèries de la tv i del futbol. No vull entrar a dir que “abans era tot millor”, però la diversitat temàtica dels àlbums mostrava un interès didàctic i de divulgació en una època on no hi havia les publicacions actuals ( el llibre comú era “l’Enciclopedia”) i , ni molt menys l’internet.
I els records. Tota aquesta xarxa d’activitats deixa un bon grapat de records en la nostra memòria. Si teniu a les vostres mans un àlbum de quan éreu petits, crec que fins i tot podeu arribar a plorar d’emoció. Feu-ho. Impresionant!.
Els dies de castanyada i tots sants, els membres de la Cia. de Jocs l’Anònima hem fet viatge cap a terres Burgaleses. La colla de l’Associació Cultural La Tanguilla ens van acollir a Aranda de Duero per compartir la visita al seu nou museu i gaudir d’un bon menjar i visites culturals per la seva població.
Vem ser rebuts amb una gran hospitalitat i vem poder compartir una bona estona amb els integrants de l’Associació, xerrant, rient i fins i tot debatent i discutint sobre temàtiques, interessos i inquietuds que ens son afins.
La Tanguilla està fent un treball magnífic en favor de la recuperació i la pràctica dels Jocs Tradicionals i amb l’obertura d’aquest museu han fet un nou i important pas en els aspectes de difusió i divulgació.
El Museu, que es troba a la Plaça Major d’Aranda de Duero, exposa amb molt d’encert i amb una classificació ben entenedora un seguit de jocs i joguines d’aquelles que els nens i nenes han anat elaborant o adquirint per poder fer els seus jocs al llarg del temps. Joguines que actualment estan en desús, però que en veure-les exposades sorprenen als xics i tornen a prendre vida en la memòria de les persones grans. Qui sap si, en arribar a casa, algun infant li demanarà a l’adult que l’ensenyi a fer-ne una per poder jugar. També recullen una bona mostra de jocs tradicionals d’adults (bitlles, tanguilla, claus…). Un material que han anat recollint al llarg dels anys i que ara mostren amb molta cura, sensibilitat i estima, per tal que el visitant s’hi senti atret i valori tots els jocs i objectes de joc exposats.
A La Tanguilla, cal felicitar-los per la seva feina i sens dubte cal recomanar la visita al seu museu i a la seva web on es pot veure la bona feina que estan realitzant a favor del joc tradicional i de tot allò de bo i positiu que aquest aporta a les persones.
Podeu veure més imatges si cliqueu a aquest enllaç:
També volem fer resenya de l’exposició de segells i postals amb temàtica de jocs tradicionals que La Tanguilla exposava aquests dies a la Biblioteca de la Universitat de Burgos. Vem estar amb ells mentre l’estàven preparant i realment l’hem de recomanar.
Com també us recomanem que visiteu el bloc d’en Biel on ha fet diverses “entrades” d’aquest viatge, amb encertades explicacions i un bon recull fotogràfic.
Avui us proposo una entrada al bloc ideal per romàntics (que millor que una nit d’estiu i una joguina cineasta per passar una bona nit), romàntics com Víctor Baroja (un gran amic de joc tals com Miqui, Biel i altres i d’aquells que la vida et regala i que marca per sempre més!!!) a qui dedico aquesta entrada i el mateix que el passat dimecres dia 6 de juliol ens va obsequiar am la màgia del Cine NIC en una fantàstica vetllada de contes i històries com la illa del tresor, la ventafocs i el gat amb botes.
Una miqueta d’història de la joguina?
Segons l’escrit obtingut a través de la web cinenic.cat i el llibre “estimats Reis Mags” de Ròmul Brotons , “La historia del Cine NIC s’escriu ara ja fa molts anys, aproximadament en els anys 30´s.
Abans de l’invent del Cine Nic, la il·lusió dels nens i les nenes de projectar imatges a casa ja era possible amb les llanternes màgiques d’ús domèstic o de joguina. Aquests aparells projectaven imatges pintades o impreses sobre una placa de vidre i, quan va aparèixer el cinema, es va incorporar una senzilla pel·lícula de 35 mm perforada (amb maneta i un mecanisme de tracció molt simple) per ser projectada amb aquest aparell.
Tot i així, la veritable joguina cinematogràfica, per difusió i popularitat, fou un nou aparell creat i produït a Catalunya per l’empresa Projector NIC, SA. És el popular Cine Nic, patentat a Barcelona el 25 d’abril de 1931 pels germans Nicolau Griñó (de les primeres 3 lletres del cognom familiar del barri del Poble Sec prové la marca NIC). L’empresa provenia d’una altra empresa fundada pel pare Tomàs Nicolau l’any 1896 i que es dedicava a la fabricació de paper pintat, paper de fumar, paper carbó i paper vegetal. Així , dos dels fills (Tomàs i Josep) aprofitarien les qualitats del paper vegetal per produir senzilles pel·lícules basades en un sistema d’imatges alternades que amb un projector adequat i una bombeta de 40 w podia fer meravelles entre la canalla. D’aquesta manera es va comercialitzar el primer projector, del 1931 que era mut,mentre que el 1934 ja se’n construeix un de sonor que combina la projecció d’imatges amb el so d’un petit gramòfon situat damunt l’aparell. El 1951, se’n llança un nou model, el Nic TV, que projecta les imatges sobre una pantalla que forma part del xassís de l’aparell. I el 1969, el Super Nic Electromàtic, que funcionava amb un motor elèctric.
L’èxit del Cine Nic fou rotund: es calcula que entre el 1931 i el 1974 se’n van produir milions a tot el món. El Cine Nic va suposar per a molts nens i nenes descobrir la màgia de fer cinema, i no només pel fet de poder projectar imatges en moviment, sinó també per la possibilitat de crear pel·lícules i històries a través del dibuix i la seva animació. I alguns d’aquests nens i nenes, de grans, van fer del cinema la seva professió…. Entre els personatges més coneguts podem recordar Miau, el gat negre que es va inspirar en el famós gat Fèlix, Tom (el cowboy), Manolín ( el ninot de neu) o contes clàssics com la illa del tresor, la ventafocs, Barba blava, la caputxeta vermella, el gat amb botes i molts altres.
L’any 1974, l’empresa Projector Nic, SA tancà les seves portes. Anys més tard, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototipus, patents, documents d’empresa, etc., que passaren a engruixir la seva col·lecció d’objectes cinematogràfics i precinematogràfics. El 1994, l’Ajuntament de Girona va comprar la Col·lecció Tomàs Mallol amb l’objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí les seves portes, a Girona, el 8 d’abril de 1998. Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix, una part del qual es pot veure a la seva exposició permanent.
En l’actualitat, la productora barcelonina Cromosoma ( que és la propietària dels drets industrials i comercials de la patent de Cine NIC) amb l’assessorament i l’impuls del Museu del cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, presenta un nou model de projector NIC. Tot i que conserva íntegrament els principis de funcionament i el concepte inconfusible de l’aparell original, millora i actualitza el producte en tots els sentits.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Com funciona el Cine NIC?
Consisteix en un simple projector d’imatges que tenien un moviment de només dos temps. Les imatges estaven dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal o translúcid en dues línies: la de dalt corresponia a una part del moviment i la de baix, a la segona part. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i la inferior a la pantalla. Una maneta feia girar al mateix temps l’obturador i arrossegava horitzontalment i lentament la banda amb les imatges. Un sistema molt simple de projecció d’imatges animades que es va anar adaptant als nous avenços tecnològics del món del cinema i la imatge.
On podem trobar informació sobre Cine NIC?
Remenant per Internet he trobat dos llocs molt interessants amb molta informació sobre el Cine NIC. En primer lloc podeu consultar la web de Cine NIC a www.cinenic.cat on trobareu de tot sobre aquesta joguina I en segon lloc podeu consultar un bloc dedicat exclusivament al cine NIC I la seva difusió anomenat http://elcinenic.blogspot.com. En els dos llocs hi trobareu enllaços per un canal que Youtube té en exclusiva per Cine NIC i on podeu imitar una visió de pel·lícules amb aquest estil.
Us facilitem un documental molt complert sobre aquesta joguina localitzat al bloc anteriorment anomenat. Si el voleu veure cal que cliqueu el següent enllaç: documental cine nic
I com es veu?
Perquè us en feu una idea, us passem dos vídeos de presentacions de Cine NIC
El primer és la cinta de Ali Babà i els 40 lladres
El segon vídeo és la cinta de la rateta presumida
Finalment esperem que aquest article us hagi transportat als inicis del cinema i que tingueu curiositat per saber-ne més i qui sap si fer-vos amants d’aquest petit aparell així com ho van ser els 10 milions de compradors durant els 43 anys que va tenir de vida!!!!!
Bibliogràfia sobre cine Nic
Llibre Estimats Reis Mags (35 jocs i joguines per recordar) de Ròmul Brotons i editat per Alberti Editor.
Llibre el Cine Nic, una joguina històrica del Poble-Sec de Jordi Artigas i Candela i editat per Ajuntament de Barcelona
El Congrés de la “Unión Postal de las Américas, España y Portugal” (UPAEP), creat a la ciutat de l’Habana el 1985 va adoptar la Resolució XI mitjançant la qual va disposar la creació de l’emisió de segells postals “América”. Des de l’any 1989 van emetent anualment emisions de temàtica comú. L’any 2009 van fer una emissió dedicada als JOCS TRADICIONALS, dels que en podeu veure una mostra en les imatges que us oferim. Pot ser que hi falti algun país.
Els països membres de la UPAEP son: Antilles Holandeses, Argentina, Aruba, Bolivia, Brasil, Canadà, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba, Ecuador, El Salvador, Espanya, Estats Units, Guatemala, Haití, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguay, Perù, Portugal, República Dominicana, Surinam, Uruguay i Venezuela. Però NO TOTS, emeten anualment les series de la temàtica “America”.
Els estudiosos ja teniu feina , els col.leccionistes i els curiosos també. Apa, a gaudir-ne.
Cia. de Jocs l'Anònima 