CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

El Dau al Canòdrom 2

Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.

Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.

Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .

El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.

I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.

Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.

L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.

Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!

Campionat de morra de Catalunya

El dissabte 22 d’octubre es va celebrar a l’Ametlla de Mar el segon campionat de morra de Catalunya. Amb la presència d’un munt de parelles provinents d’arreu del país, però amb un clar domini de gent de la Ràpìta i de l’Ametlla, al llarg del matí es van fer les partides classificatòries. Per si algú no ho sap en els campionats es juga per parelles i en aquest cas es fa una lligueta entre quatre parelles de les que es classifiquen per a la següent fase les dues primeres. Totes les partides són emocionants però a mesura que s’apropen les fases decisives: quarts de final, semifinal i final, l’emoció va pujant i el cansament es va notant, per tant cal encara més concentració i control del que ja de per se es requereix. Un excel·lent àpat comunitari a base d’arròs masqueta i fideuà i a tornar a jugar.

Imatges del II campionat de morra de Catalunya

El futur

morra-ametlla-de-mar-97

Jugadors

morra-ametlla-de-mar-101

Jugador i cuiner

morra-ametlla-de-mar

Passió

img-20161022-wa0000

ART

El més important no és qui guanya, que sí que té importància, el més important d’aquest campionat és que tothom s’hi sent guanyador per la bona jornada compartida.

Aquest campionat ha deixat constància d’un seguit de coses:
– La morra està ben viva.
– Comencen a veure’s parelles molt joves, per tant cal ser optimistes pel futur.
– És un dels jocs populars més espectaculars que existeixen.

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre hi haurà morra a la Ràpita i a Barcelona dins el festival Dau. Si voleu gaudir podeu treure el nas, mirar i participar.
Ah! i l’any vinent s’organitza a la Ràpita la trobada més important de morra d’Europa, el Morramundo.

Anirem informant.

JOCS TRADICIONALS A VERONA. 2 i 3 d’Agost del 2103

IMG_6743

IMG_6759

IMG_6783

IMG_6855

IMG_6906

IMG_7018

IMG_7163

IMG_7271

 

Aquest agost, els Ministrils del Raval vem tenir al oportunitat de participar a l’Aplec Folk de Verona organitzat per Adifolk. Vem omplir el carro de jocs i ens vem passejar per la ciutat tot jugant a enlairar el pelele, llançant l’espardenya, recollint còdols, bufant cantirs, tibant la corda, fent curses de sacs, ballant la tereseta i el ball de picaroles, trencant l’olla, escopint pinyols d’oliva, fent curses de rucs… i ben amanit amb la música de la colla !!!.

I, estant a Verona, també hi va haver bona retrobada amb els amics de l’Associazione Giochi Antichi.

Si us ve de gust mirar més imatges podeu anar al bloc dels Ministrils : http://www.ministrilsdelraval.blogspot.com

o bé al bloc del Miqui: http://www.miquigimenez.blogspot.com

Bon joc per a tothom !.

 

 

 

La Tresca i la Verdesca. Per un instant.

Els bons amics de la Tresca i la Verdesca inicien una gira presentant l’espectacle: PER UN INSTANT.

Us animem a anar-los a veure,  perque els seus espectacles tenen un component  de qualitat, respecte  i  sensibilitat envers els espectadors, que els fan molt recomanables. Diriem que son imprescindibles. Ja ens ho direu !!!.

PER UN INSTANT. (Toni López)

Quan la mare fa el sopar,
quan no tinc amb qui jugar
jo sola m’he ensabonat
i em pentino al mirall
que penja de l’armari.
Em posaré una corona i un vestit tan llarg
que seré una princesa si tu vols ser el meu soldat;
o em posaré una cueta i un llacet al cap
i seré la rateta si tu volguessis ser el gat.
Tot per una estona, és clar.
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan els llums s’han apagat,
quan el conte s’ha acabat,
tapadeta fins al nas
veig a la paret l’ombra
d’un senyor estrafolari.
Em posaré un escafandre i cua de rap
i seré una sirena si tu em véns a veure al mar;
o em posaré unes sabates i un aire encantat
i seré ballarina si tu vols seguir-me el pas.
Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan el dia s’ha llevat
el dissabte treu el cap,
asseguda al sofà
miro les fotografies
que hi ha al diari.
Em posaré una bateta i un bon pentinat
i seré perruquera si tu vols deixar-me el cap;
o em posaré una corbata i un nas ben plantat
i seré presidenta, no ho trobis escabellat.
Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.