Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.
Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.
Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .
El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.
I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.
Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.
L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.
Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!
Cia. de Jocs l'Anònima 