IOCUS, X escola de jocs (1a part)

El cap de setmana del 27 al 29 d’agost hem celebrat la primera part de l’escola de jocs. Una edició molt especial per moltes raons:

  • És la desena edició en el format companyia de jocs l’Anònima. Arribar als 10 anys no ha estat fàcil. Ho hem aconseguit des de l’entusiasme i la complicitat de molta gent. No citarem a tothom perquè seria impossible degut a la molta gent que hi ha participat d’una manera o altra, però sí que volem citar a uns quants: al Miqui i a en Biel per acompanyar-nos en les primeres edicions; a en Lluís Puig que ens va animar a agafar el relleu de la Festcat; a les poblacions que ens han acollit: Tàrrega, Anglesola, Vic, Folgueroles, El Vendrell – Coma ruga, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà; a la Direcció de Cultura Popular; i sobretot, sobretot a tot l’alumnat que hi ha assistit, no és cap tòpic dir que tot el que fem és per a ells i elles.
  • La pandèmia no ens ha impedit celebrar l’escola, amb totes les garanties sanitàries però si que ha suposat un repte d’organització, repte que hem superat amb solvència.
  • Enguany hem estat unes 20 persones participants. Gràcies a la gent que ha vingut a l’escola i un record especial a la gent que hi hagués volgut venir però que diferents circumstàncies els ho han impedit.

El programa s’ha pogut realitzar sense cap entrebanc. Ens ha acompanyat l’espai i la climatologia. Jocs de coneixença; presentació del llibret “Carnet de jugar” escrit per en Víctor Baroja i editat per Grata Lectura; jocs a Sant Jaume de Frontanyà; jocs matemàtics, moltes gràcies Tere Longueira per la teva professionalitat i passió; danses col·lectives amb la col·laboració extraordinària d’en Jordi Torrente i el seu flabiol; jocs de rol amb l’Àlex Torrico, quanta paciència té amb nosaltres i els nostres esbojarrats personatges; i com sempre a l’Òscar Garcia i a en Víctor Baroja pel molt que en saben de jocs de tota mena i les ganes que tenen de compartir-los.

El reportatge fotogràfic no reflexa ben bé del tot ho bé que ens ho vam passar, però sí que traspua felicitat, tampoc són fidels a l’entorn magnífic que ens va acollir (la casa, Sant Jaume de Frontanyà) però sí que en venen ganes de descobrir-los.

La segona part de IOCUS, escola de jocs la celebrarem al mateix lloc del 4 al 6 de desembre, el mateix paisatge a l’hivern. Esperem comptar amb vosaltres.

CONCURS DIA DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL : 7 JOCS, 7 RESPOSTES!

Avui 4 de Juny ens afegim a la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) promogut per la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General de Cultura popular i Associacionisme Cultural !

Logotip DASC

Per aquest motiu enlloc de fer una activitat de portes obertes, hem pensat una activitat virtual en la que us convidem a veure 7 dels vídeos que des de la Cia de Jocs Anònima hem penjat a la xarxa i en els que us convidem a jugar i construir els vostres propis jocs de taula des dels més antics com el Molí o l’Alquerc fins a jocs contemporanis com el Raj!

Tots ells són jocs molt interessants i dels quals després de mirar el vídeo ens agradaria saber si sou capaços de contestar les següents preguntes:

  1. Quin és el nom del joc de cartes de Alex Randolph?
  2. Digues el nom d’un dels jocs de punteria tradicionals
  3. Com és el tauler del Shuffleboard?
  4. De quin material són les fitxes del joc Lines of Action?
  5. Quin és el joc d’origen del continent africà més conegut?
  6. Amb quin element de joc juguem a la brisca?
  7. Quins dos jocs hem comprovat que s’hi jugava a Barcelona el 1714?

Per contestar aquestes preguntes, us recomanem que no us perdeu detall dels nostres vídeos que seguidament us adjuntem!

Esperem que gaudiu amb els nostres jocs i que l’edició de l’any vinent puguem jugar junts i al carrer !!!!

CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Agost i setembre, no duren sempre

Ja ho diu la dita que “agost i setembre, no duren sempre” i amb ells acaba l’estiu. Però per nosaltres l’estiu no s’acaba fins que anem al Tocatì https://tocati.it/ a Verona, i ja en van… 11 edicions seguides que visitem aquest festival de jocs al carrer, el millor del món. L’hoste d’honor d’enguany ha estat un territori molt estimat per nosaltres i que els italians han anomenat França del Sud, en realitat un conglomerat de territori francès que va des d’Iparralde, fins a la Catalunya nord passant per Occitània, actualment pertanyen políticament a França però són realitats nacionals històriques, lingüístiques i culturals que tenen ben poc de francès. Però feta aquesta consideració el Tocatì d’enguany ha tornat a omplir els carrers de jocs tradicionals italians, jocs de l’hoste d’honor, folklore, creativitat a dojo. Ens encanta Tocatì i estem enamorats de Verona i hi tornarem l’any vinent, i l’altre i l’altre i…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el setembre ni el vam començar ni el vam acabar aquí.

El 9 de setembre vam fer una de les activitats de jocs del 1714 més boniques que hem fet, a Olesa de Montserrat. Bonic espai i molt bon ambient.

El dissabte 29 vam començar el Mini Club de Jocs a la llibreria la Font de Mimir. Una proposta que ja es va consolidant amb la presència de nens i nenes de totes les edats que omplen l’espai amb moltes ganes d’aprendre nous jocs i repassar els ja coneguts. Aquest dia les propostes de GDM van ser les principals: 7 wanted, Shikoku, Tikets to Mars i també d’altres que són un èxit segur com el Cargolino Valentino i pels més petits els de Djeco.

I vam acabar setembre passant la tarda al festival de jocs tradicionals del Japó, Asobi, que es va fer en un bonic racó de Gràcia, la llibreria Haiku. De la mà dels voluntariosos voluntaris de l’associació Shogi no Koroko http://www.shogi.es/asociacion/ es podia jugar al shogui, al go, al Koi Koi amb les cartes de Hanafuda, fer ballar baldufes o mostrar habilitats amb la kendama o el daruma així com l’imprescindible taller d’origami, i gaudir d’una mostra de joguines japoneses promoguda pel Consolat del Japó. Una bona iniciativa que esperem que es repeteixi.

Agost i setembre no duren sempre però el seu record sí.

Seguim jugant…

Estiu Lúdic_2. Catedral de Lleó

De ben segur que us preguntareu que per què un article sobre una catedral en un blog de jocs. Doncs primer per que no va malament un canvi de registre i després per que la catedral de Lleó amaga uns tresors pels que ens agraden els jocs que justifiquen una visita.

El primer i més conegut és la Virgen del Dado. L’explicació del Lleó lúdic la traiem literalment del següent enllaç http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/mitos-leyendas-tierra-leonesa/html/textos/mitos_34.htm :

” Los juegos de azar siempre han constituido pasión para gentes que en sus manos se detiene muy poco el dinero fácil. Juegos venidos de allende las tierras por los peregrinos, la soldadesca, los judíos. Tanto que, hasta hubo que dar pragmáticas para proteger del juego las vidas y haciendas. Las tabas y dados, las pitas y tejos, cartas, fichas y chapas.

León también fue ciudad de casinos de juego y tugurios recónditos donde corría el azar y se hundían vidas y haciendas. Ya dice el padre Albano, carmelita, que los juglares cantaban el romance sobre Francisco de Siena que se jugó hasta los ojos y luego se enroló, arrepentido, en una peregrinación a Compostela.

Los soldados leoneses que allá por el siglo XVI, cuando lo del’ Duque de Alba, venían de los Tercios flamencos a disfrutar los permisos a la ciudad de nacencia, mataban las horas de ocio en los tahúres de juego.

Como lo de aquel capitán de los Tercios que perdió sus dineros de la soldada en los tabernarios de los barrios judíos, y a las horas del alba marchaba a casa lleno de rabia y furor por la aciaga suerte…

En el parteluz del pórtico se halla hoy una bella imagen mariana, que llaman Virgen del Dado. Pues contra ella, cuenta la leyenda, arrojó los dados en un arrebato de desesperación el capitán de los Tercios, cuando regresaba a horas de la aurora tras perder su fortuna.

Los dados dieron al Niño; se esparcieron por el suelo y aparecieron manchados de sangre. También la cabecita del Niño de la imagen apareció con la gota de sangre en su frente. Y luego se recogió en un relicario que los plateros Hernando y Suero de Argüello arreglaron alguna vez.

Y hay más. y es que Morales, el pillo capellán del rey Felipe II, que tanto corrió por tierras leonesas para avisar al monarca que se llevase a Madrid obras de arte, engañando a sus propietarios, como relata en su libro de viajes, proponiendo dar a los frailes de Villafranca grandes candelabros a cambio de la biblioteca; dice que vio en la catedral un relicario que contenía el pañuelo empapado en la sangre del Niño, que brotó con el golpe de los dados que lanzó el jugador perdidoso.

El jugador llamó, arrepentido, a las puertas del convento de los franciscanos leoneses para cruzar el umbral, vía adentro, alejándose del mundanal ruido.”

Per a saber una altra versió de la llegenda i més informació podeu consultar els enllaços  http://cosinasdeleon.com/la-virgen-de-los-dados/

https://www.catedraldeleon.org/index.php/catedral-informacion/planta

L’altra gran sorpresa que amaga la catedral de Lleó són els taulers de joc que hi ha gravats per tot el claustre. Juan Carlos Campos i José Manuel Hidalgo s’han dedicat a localitzar-los i com si d’un joc de geocaching es tractés, ens vam dedicar a buscar-los tots.  A l’enllaç adjunt podeu trobar tota la informació sobre els mateixos, però us posem algunes fotos per que veieu que els vam trobar tots els referenciats. No donarem més pistes, seguiu les indicacions dels estudis dels autors esmentats i els trobareu tots.

http://tierradeamacos.blogspot.com/2008/12/los-tableros-de-juego-de-la-catedral-de.html

Paga molt la pena visitar Lleó, però ara els amants dels jocs tenim dos bons motius per fer-ho.

El Dau al Canòdrom 2

Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.

Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.

Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .

El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.

I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.

Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.

L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.

Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!

Campionat de morra de Catalunya

El dissabte 22 d’octubre es va celebrar a l’Ametlla de Mar el segon campionat de morra de Catalunya. Amb la presència d’un munt de parelles provinents d’arreu del país, però amb un clar domini de gent de la Ràpìta i de l’Ametlla, al llarg del matí es van fer les partides classificatòries. Per si algú no ho sap en els campionats es juga per parelles i en aquest cas es fa una lligueta entre quatre parelles de les que es classifiquen per a la següent fase les dues primeres. Totes les partides són emocionants però a mesura que s’apropen les fases decisives: quarts de final, semifinal i final, l’emoció va pujant i el cansament es va notant, per tant cal encara més concentració i control del que ja de per se es requereix. Un excel·lent àpat comunitari a base d’arròs masqueta i fideuà i a tornar a jugar.

Imatges del II campionat de morra de Catalunya

El futur

morra-ametlla-de-mar-97

Jugadors

morra-ametlla-de-mar-101

Jugador i cuiner

morra-ametlla-de-mar

Passió

img-20161022-wa0000

ART

El més important no és qui guanya, que sí que té importància, el més important d’aquest campionat és que tothom s’hi sent guanyador per la bona jornada compartida.

Aquest campionat ha deixat constància d’un seguit de coses:
– La morra està ben viva.
– Comencen a veure’s parelles molt joves, per tant cal ser optimistes pel futur.
– És un dels jocs populars més espectaculars que existeixen.

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre hi haurà morra a la Ràpita i a Barcelona dins el festival Dau. Si voleu gaudir podeu treure el nas, mirar i participar.
Ah! i l’any vinent s’organitza a la Ràpita la trobada més important de morra d’Europa, el Morramundo.

Anirem informant.

Per molts anys Guixot 8

25-aniversari-guixot-de-8-29

Benvinguts i benvingudes

Sempre hem de tenir motius per celebrar coses. Menjant o jugant, compartim amb les persones que estimem els bons moments.

Diumenge 16 d’octubre vam fer això  mateix: menjar i jugar. Per què? doncs per un bon motiu: els 25 anys de Guixot de 8!!!

No ens hem amagat mai declarant-nos admiradors absoluts i incondicionals de les propostes de Guixot de 8. De fet a en Joan i els seus aparells de joc, el coneixem des de pràcticament els seus orígens, i amb el temps l’hem anat veient i seguint arreu, sempre aprenent, sempre sorprenent-nos.

can-guixot

Quina colla a l’estiu!

Abans des de Tona i ara des de  l’espai a Taradell, en Joan no ha deixat d’innovar i anar un pas més enllà en el fantàstic exercici de fer jugar amb sentit. Ens ho passem bé, primer objectiu, però alhora descobrim, reflexionem, compartim i moltes més coses. Tot això és Gargot de Jocs.

Però si vas a Can Guixot – Taradell acaba a la porta com li agrada dir a en Joan- ampliaràs els teus horitzons personals. La pregunta com a base de tot el discurs, l’art com a inspirador i inspiració, ho viuràs a través de la rialla, la superació de reptes individuals i col·lectius.

Vagis amb una colla d’amics i amigues, d’estudiants, amb la família, totes les edats són benvingudes a un lloc “per a nens i nenes de totes les alçades” com diu a l’entrada d’aquest singular poble.

El diumenge 16 es va “presentar en societat” l’Espai compartit. Consisteix en un espai exterior ple de propostes lúdiques i que compartim amb la vegetació i els animals que habiten l’entorn natural. No som els únics ocupants del territori, el compartim amb d’altres mostres de vida. Un hotel d’insectes, ovelles, varietat de vegetació i jocs i escultures i jocs-escultura o escultura-jocs, com vulgueu.

No us ho perdeu. Heu de visitar i conèixer Guixot de 8, un jove savi de 25 anys a qui desitgem molts i molts més. Per saber més coses mireu la web http://www.guixotde8.com/

PER MOLTS ANYS GUIXOT DE 8!

Barcelona, el joc i les festes majors

Qui diu que a Barcelona no sabem celebrar festes majors?
Sembla que la imatge que molta gent té de les festes majors de Barcelona és que una ciutat tan gran no pot celebrar festes de proximitat. Hom té la imatge de les festes de Gràcia i les de la Mercè, moments efectivament on la presència de gent als actes és massiva.
Enguany, després d’anys de no poder veure les festes de la Mercè per la seva coincidència amb el festival Tocatì de Verona, hem pogut voltar i veure els espais infantils que hi havia al voltant de l’antiga fàbrica Estrella Damm – per cert, què feien centenars de bebès de cotxet al concert del Sr. Chinarro?-. He dit veure, que no gaudir, doncs era molt difícil fruir d’ells. Malgrat eren propostes lúdiques de qualitat, bàsicament Tombs creatius i el seu muntatge “L’estrany viatge del senyor Toner”, la quantitat de gent que hi havia feia molt difícil gaudir com es mereixen aquestes activitats.

Jocs a la festa major de la Trinitat Vella

Jocs a la festa major de la Trinitat Vella

Per contra, hi ha moments de celebració col·lectiva, com ara les festes majors dels barris a on no es produeixen massificacions, a on els infants juguen sense fer cues interminables, a on es coneix tothom. Amb propostes de la mateixa qualitat que d’altres, no es produeixen aglomeracions. Tot és mida més humana.

Jocs a la festa major de Montbau

Jocs a la festa major de Montbau

La Cia. de Jocs l’Anònima ja fa un parell d’anys que participa en un projecte per potenciar els jocs populars i tradicionals a les festes majors de Barcelona. Una excel·lent iniciativa de la Direcció de proximitat, servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona.
Busquem activitats que fomentin precisament la proximitat entre generacions, entre veïns i veïnes, entre nens i nenes. Jocs transversals per a totes les edats, inspirats en un repertori tradicional, el que mai passa de moda.
Aneu a les festes majors de barri, feu barri, jugueu al barri.

Jocs a Nou Barris

Jocs a Nou Barris

Tocatì Verona 2016

Ja hem tornat de Verona!

Aquesta ha estat la vuitena edició que alguns de nosaltres hem estat al Tocatì que, com ja hem recollit altres vegades, és el millor festival de jocs de carrer d’Europa.

Després del que va representar per nosaltres la XIII edició de l’any passat a la que Catalunya anava com a convidat d’honor i la responsabilitat que era la seva coordinació, enguany hem pogut anar a voltar i a gaudir com a espectadors. Això ens ha permès fer alguna troballa com un tauler de molí de 9, filetto és com l’anomenen allà, datat de l’època romana, com el que podeu veure a la fotografia. Aquest joc l’Anònima el promociona fa temps com a introducció al joc de taula i estratègia  per la seva facilitat inicial.

moli-de-9-filetto

La Xina era el país convidat per tant el color estava garantit. Jocs i sobre tot folklore: vestits, música i danses, han omplert aquesta edició. Els grans i els petits de la colla han pogut gaudir de valent amb les propostes dels jugadors i jugadores xinesos, sempre amb un somriure a la cara.

L’organització del Festival, l’associació AGA de Verona, ha estat capaç de superar amb excel·lència un nou repte. La direcció, el personal professional i el voluntariat, tothom sap que ha de fer en cada moment. El tracte i les atencions de primera.

D’enguany voldríem destacar el següent:

  • L’espai dels primers jocs: ideal per a canalla menuda. Un espai encantador i tendre.
  • Els tallers de creació: sempre originals i sempre sorprenents.
  • El passeig en barca pel riu Adige: una nova perspectiva de la ciutat.
  • Esquivar el bambú: joc xinès combinació de ritme i agilitat.

esquivar-bambustocati-xina-2-367

Tocatí Xina 2 (427).JPG

La web del festival és el millor recull d’imatges que es pot tenir. A més podeu veure imatges d’altres edicions. Us remetem doncs a ella. https://tocati.it/

De ben segur que ens veurem al Tocatì 2017, la XV edició.