CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Pel maig cada dia un raig… d’activitats

Acaba el mes d’abril i comença el maig de la millor manera possible per a nosaltres: jugant i fent jugar.

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, la comarca de l’Urgell, terra tant estimada per nosaltres doncs allà vam celebrar les tres primeres edicions de IOCUS, la nostra escola d’estiu, es va omplir de jocs i de gent amb ganes de jugar.

El cap de setmana del 29 i 30 d’abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, http://www.jamborinada.cat/, la trobada de l’escoltisme més multitudinària que s’ha celebrat mai als Països Catalans, 13.000 persones que van doblar la població de Tàrrega i la van omplir de color durant el cap de setmana.

La Cia. hi vam participar!

Dissabte al matí donant un cop de mà a les dones d’Anglesola que feien un taller de bòlit. Força joves van passar i van descobrir aquest magnífic joc de la mà de les expertes jugadores.

A la tarda, l’Òscar va dinamitzar un taller amb el joc de Ciutat 10, un joc de taula promogut, per entre d’altres, per la Creu Roja i que té com a objectiu fer reflexionar com ha de ser una ciutat 10 per a les persones. Grups de Pioners – nois i noies de 14 a 17 anys-  de diferents caus, van construir i debatre què ha de tenir una ciutat per ser realment amable amb la gent que hi viu. Tot un èxit de taller i tot un èxit de la Jamborinada que demostra que el moviment escolta està ben viu.

Coincidint també en aquest cap de setmana, a la població de Ciutadilla es va celebrar la XV trobada de grups de recreació medieval, http://www.ciutadillamedieval.cat/. Si no coneixeu aquesta població , si no coneixeu aquesta comarca, us convidem a que la descobriu. Castells increïbles, paisatges humanitzats i els millors cels de Catalunya. Ciutadilla té un magnífic castell que ens va rebre el diumenge a la tarda amb un assalt al seu interior. Un assalt tant realista i veraç que veient les imatges hom es pot fer la idea de com devien ser en realitat.

Nosaltres anàvem a fer una xerrada sobre els jocs a l’edat mitjana. Ens vam trobar amb un públic interessadíssim, alguns encara vestits d’època. Al llarg d’una hora i mitja vam anar analitzant quins eren els jocs i les diversions dels habitants d’aquelles contrades entre els segles V i el XV. Mil anys de jocs en hora i mitja amenitzada amb la participació del públic que en alguns moments va reviscolar la seva infantesa, del segle XX, eh!!

En resum, un esplèndid cap de setmana a una comarca rica en oferta cultural, paisatgística i gastronòmica.

El Dau al Canòdrom 2

Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.

Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.

Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .

El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.

I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.

Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.

L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.

Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!

De visita al museu de jocs d’Aranda de Duero

Si voleu aprendre que ha estat i que és el joc heu d’anar al museu de jocs d’Aranda de Duero. Gestionat per l’associació la Tanguilla el museu està situat a la plaça major d’Aranda, bonic poble castellà d’on no podeu marxar sense tastar el “asado” ni deixar de beure els vins de Ribera del Duero.

La Cia. era la segona vegada que visitàvem el museu i aquests cop hem anat ben acompanyats amb amics bascos i riojanos.
Al museu us pot atendre qualsevol dels socis de la Tanguilla, millor feu visita guiada, descobrireu molts secrets explicats per aquests guardians que es diuen, Carlos o Goyo o d’altres.

El joc que dóna nom a l'associació.

El joc que dóna nom a l’associació.

Així que entreu trobeu la reproducció amb elements originals d’una escola de l’època franquista, amb els seus mapes i pupitres. Tota una declaració de principis, fins i tot en els moments més foscos de la història les persones han jugat.

Després recorrereu vitrines i expositors a on trobareu jocs de la vostra/nostra infància. També una esplèndida col·lecció de jocs d’adults d’arreu, especialment destacable els jocs castellans i una excel·lent col·lecció de boles franceses.

Ancienne boules de jeux

Ancienne boules de jeux

Tot el recorregut acompanyat per auques i quadres de la història de la pintura que recullen escenes de joc. Ah! i hi ha alguns espais per a poder cobrir les ànsies de jugar i s’hi pot jugar.
Imprescindible visita pels amants del joc.

No oblidem la immillorable col·lecció de segells i postals de Carlos de la Villa, sens dubte una de les millors del món en aquest tema i de la que podeu veure una petitíssima part, però representativa, al museu.
Per cert volem agrair a tota l’associació les atencions rebudes, especialment al nostre guia i amic Goyo.

Goyo i Brueghel

Goyo i Brueghel

Per molts anys Guixot 8

25-aniversari-guixot-de-8-29

Benvinguts i benvingudes

Sempre hem de tenir motius per celebrar coses. Menjant o jugant, compartim amb les persones que estimem els bons moments.

Diumenge 16 d’octubre vam fer això  mateix: menjar i jugar. Per què? doncs per un bon motiu: els 25 anys de Guixot de 8!!!

No ens hem amagat mai declarant-nos admiradors absoluts i incondicionals de les propostes de Guixot de 8. De fet a en Joan i els seus aparells de joc, el coneixem des de pràcticament els seus orígens, i amb el temps l’hem anat veient i seguint arreu, sempre aprenent, sempre sorprenent-nos.

can-guixot

Quina colla a l’estiu!

Abans des de Tona i ara des de  l’espai a Taradell, en Joan no ha deixat d’innovar i anar un pas més enllà en el fantàstic exercici de fer jugar amb sentit. Ens ho passem bé, primer objectiu, però alhora descobrim, reflexionem, compartim i moltes més coses. Tot això és Gargot de Jocs.

Però si vas a Can Guixot – Taradell acaba a la porta com li agrada dir a en Joan- ampliaràs els teus horitzons personals. La pregunta com a base de tot el discurs, l’art com a inspirador i inspiració, ho viuràs a través de la rialla, la superació de reptes individuals i col·lectius.

Vagis amb una colla d’amics i amigues, d’estudiants, amb la família, totes les edats són benvingudes a un lloc “per a nens i nenes de totes les alçades” com diu a l’entrada d’aquest singular poble.

El diumenge 16 es va “presentar en societat” l’Espai compartit. Consisteix en un espai exterior ple de propostes lúdiques i que compartim amb la vegetació i els animals que habiten l’entorn natural. No som els únics ocupants del territori, el compartim amb d’altres mostres de vida. Un hotel d’insectes, ovelles, varietat de vegetació i jocs i escultures i jocs-escultura o escultura-jocs, com vulgueu.

No us ho perdeu. Heu de visitar i conèixer Guixot de 8, un jove savi de 25 anys a qui desitgem molts i molts més. Per saber més coses mireu la web http://www.guixotde8.com/

PER MOLTS ANYS GUIXOT DE 8!

Barcelona, el joc i les festes majors

Qui diu que a Barcelona no sabem celebrar festes majors?
Sembla que la imatge que molta gent té de les festes majors de Barcelona és que una ciutat tan gran no pot celebrar festes de proximitat. Hom té la imatge de les festes de Gràcia i les de la Mercè, moments efectivament on la presència de gent als actes és massiva.
Enguany, després d’anys de no poder veure les festes de la Mercè per la seva coincidència amb el festival Tocatì de Verona, hem pogut voltar i veure els espais infantils que hi havia al voltant de l’antiga fàbrica Estrella Damm – per cert, què feien centenars de bebès de cotxet al concert del Sr. Chinarro?-. He dit veure, que no gaudir, doncs era molt difícil fruir d’ells. Malgrat eren propostes lúdiques de qualitat, bàsicament Tombs creatius i el seu muntatge “L’estrany viatge del senyor Toner”, la quantitat de gent que hi havia feia molt difícil gaudir com es mereixen aquestes activitats.

Jocs a la festa major de la Trinitat Vella

Jocs a la festa major de la Trinitat Vella

Per contra, hi ha moments de celebració col·lectiva, com ara les festes majors dels barris a on no es produeixen massificacions, a on els infants juguen sense fer cues interminables, a on es coneix tothom. Amb propostes de la mateixa qualitat que d’altres, no es produeixen aglomeracions. Tot és mida més humana.

Jocs a la festa major de Montbau

Jocs a la festa major de Montbau

La Cia. de Jocs l’Anònima ja fa un parell d’anys que participa en un projecte per potenciar els jocs populars i tradicionals a les festes majors de Barcelona. Una excel·lent iniciativa de la Direcció de proximitat, servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona.
Busquem activitats que fomentin precisament la proximitat entre generacions, entre veïns i veïnes, entre nens i nenes. Jocs transversals per a totes les edats, inspirats en un repertori tradicional, el que mai passa de moda.
Aneu a les festes majors de barri, feu barri, jugueu al barri.

Jocs a Nou Barris

Jocs a Nou Barris

Tocatì Verona 2016

Ja hem tornat de Verona!

Aquesta ha estat la vuitena edició que alguns de nosaltres hem estat al Tocatì que, com ja hem recollit altres vegades, és el millor festival de jocs de carrer d’Europa.

Després del que va representar per nosaltres la XIII edició de l’any passat a la que Catalunya anava com a convidat d’honor i la responsabilitat que era la seva coordinació, enguany hem pogut anar a voltar i a gaudir com a espectadors. Això ens ha permès fer alguna troballa com un tauler de molí de 9, filetto és com l’anomenen allà, datat de l’època romana, com el que podeu veure a la fotografia. Aquest joc l’Anònima el promociona fa temps com a introducció al joc de taula i estratègia  per la seva facilitat inicial.

moli-de-9-filetto

La Xina era el país convidat per tant el color estava garantit. Jocs i sobre tot folklore: vestits, música i danses, han omplert aquesta edició. Els grans i els petits de la colla han pogut gaudir de valent amb les propostes dels jugadors i jugadores xinesos, sempre amb un somriure a la cara.

L’organització del Festival, l’associació AGA de Verona, ha estat capaç de superar amb excel·lència un nou repte. La direcció, el personal professional i el voluntariat, tothom sap que ha de fer en cada moment. El tracte i les atencions de primera.

D’enguany voldríem destacar el següent:

  • L’espai dels primers jocs: ideal per a canalla menuda. Un espai encantador i tendre.
  • Els tallers de creació: sempre originals i sempre sorprenents.
  • El passeig en barca pel riu Adige: una nova perspectiva de la ciutat.
  • Esquivar el bambú: joc xinès combinació de ritme i agilitat.

esquivar-bambustocati-xina-2-367

Tocatí Xina 2 (427).JPG

La web del festival és el millor recull d’imatges que es pot tenir. A més podeu veure imatges d’altres edicions. Us remetem doncs a ella. https://tocati.it/

De ben segur que ens veurem al Tocatì 2017, la XV edició.

Ja hem finalitzat les escoles d’estiu

Dues escoles d’estiu eren tot un repte que hem superat amb escreix. Un total de 25 alumnes, bàsicament monitores de menjador, 8 formadors i formadores de tots els àmbits i un públic participant de les nostres activitats obertes d’unes 300 persones entre infants i adults, han estat els protagonistes d’aquestes dues setmanes.

El treball, la reflexió i la vivència s’han produït en parts iguals. Hem reflexionat sobre la creativitat, hem aprofundit en el món del joc popular i tradicional, hem fet jocs a la fresca, a un molí, ens hem xiuxiuejat poemes a cau d’orella, hem cantat i ballat, hem fet màgia, hem viatjat amb els aliments, ens hem relacionat amb el joc i la llengua, hem inventat jocs i hem gaudit dels meravellosos jocs de Guixot de 8. En el marc incomparable de l’alberg Canonge Collell de Vic.

Agraïm a totes les persones que ho han fet possible. L’èxit d’aquesta cinquena escola d’estiu ens encoratja a estar ja pensant en la sisena edició a la que ja hi esteu convidats i convidades.

US HI ESPEREM!

IMG_0001

20160628_145726

Activitat a Nou Barris

La delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona col·labora en un fantàstic programa anomenat Dedeauna adreçat a joves i que, a través de diferents activitats, adquireixen habilitats socials que els seran útils pel seu futur personal i professional. L’aprenentatge de la llengua catalana en entorns informals com són els lúdics és una eina excel·lent per l’aprenentatge d’aquestes habilitats.

Jugant al remigio

Jugant al remigio

La Companyia de Jocs l’Anònima, compromesa amb el país i la llengua hi ha col·laborat amb el programa fent una sessió de jocs.
Veure més informació a http://blogs.cpnl.cat/clicat/2016/04/21/el-club-del-joc-torna-al-programa-dedeuauna/

Cinquanta a rojos

Els protagonistes

Els protagonistes

El 10 d’abril, l’equip de pilota del Pedreguer es va proclamar campió del circuit professional de pilota, tota una fita per aquest poble que ja fa uns anys que treballa tant i tant bé la pilota – vegeu la notícia a l’enllaç adjunt http://www.superdeporte.es/pilota-valenciana/2016/04/10/miguel-pere-i-hector-ii/292386.html-

El dissabte 16 d’abril al trinquet del Pedreguer es va jugar una partida en homenatge als campions que jugaven contra una selecció de la província. Bonica i disputada partida que va acabar caient del costat dels campions.

Aquesta seria una crònica d’una excel·lent tarda de pilota, que vam tenir el goig de veure i viure aquest dissabte 16, però pels que no conegueu el joc, … què és el joc de pilota?

Els més valents de tots

Els més valents de tots

El joc de pilota és un joc que s’estenia per tot l’arc mediterrani des de ben antic i que va deixar testimoni a molts pobles i ciutats del país com al carrer del Trinquet a Barcelona o carrer del Joc de Pilota a Manresa, donant constància de la importància que el joc tenia arreu.

Com a evidència de la importància que el joc tenia, hi ha les anècdotes de les morts dels reis Carles VIII al segle XV, mort d’un cop al cap durant una partida de pilota. O el rei Felip el Formós de Castellà a principis del segle XVI, mort després de beure aigua freda en acabar un partit.

Al País Valencià el joc perviu amb força i amb uns trets singulars que el fan una manifestació lúdica viva i dinàmica. S’hi reconeix fins a 9 modalitats diferents, jugades al carrer -galotxa, llargues…-, o al trinquet – escala i corda, raspall…- o al frontó – frare.

El Genovés o el Xato del Pedreguer, configuren noms de llegenda en l’imaginari col·lectiu valencià.

No s’entén el joc de pilota sense l’aposta. Massa complexa com per explicar-la en una entrada breu com aquesta, però si aneu a veure una partida no us ho perdeu, és el que sovint li dóna sentit al joc.

El públic és essencial en el joc de pilota. A les modalitats de carrer fa les funcions d’àrbitre. En el triquet la distribució de l’espai és força singular i absolutament diferent a tots els espectacles esportius. Hi ha lloc per als molt valents, i per als menys valents. Un cop de pilota pot esdevenir greu, per això els matalassets per seure que s’utilitzen a la majoria d’esport, aquí serveixen per protegir-se de les pilotades.

Trinqueter, home bo, dau, feridor, davanter, resto, palquet,… són algunes de les precioses paraules que utilitzen en aquest joc/deport/esport.

Ah! i si aneu al trinquet anoteu: Cinquanta a rojos!!!!!

 

 

Mirant la partida

Mirant la partida

Varietat de colpejos

Varietat de colpejos