IX IOCUS, escola d’estiu de jocs tradicionals.

Avui 24 d’agost de 2020 havia de començar la novena escola d’estiu de jocs tradicionals, una cita ineludible pels amants del joc.

Ja teníem l’alumnat, el millor; repetíem allotjament, l’alberg de Coma ruga; el millor equip de professorat vingut de Castella, de Galícia, de Catalunya. Tot estava a punt. Però no ha pogut ser. No ens penedim d’haver-la ajornat, ho hem fet per compromís social. Ara bé, ho trobem a faltar molt, però molt molt.

En breu anunciarem nova data, però es fa difícil davant els constants canvis que s’estan produint.

Volíem retre un homenatge a Gianni Rodari en motiu del centenari del seu naixement, referent de la literatura i de la creativitat i a en Pau Casals, vendrellenc universal i persona de pau. Tots dos van transcendir el seu art en un compromís de millora social.

Gianni Rodari: cuentos para superar pandemias y encierros

El último vuelo de Pau Casals

Per a ells dos, per tota la gent que lluita per un mon més just i en pau. Pels que hi creuen que amb el joc, amb la música, amb la paraula, amb l’art es pot fer un mon millor.

Tornarem a fer l’escola d’estiu i us tornarem a convidar a compartir una estona de vida.

CONCURS DIA DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL : 7 JOCS, 7 RESPOSTES!

Avui 4 de Juny ens afegim a la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) promogut per la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General de Cultura popular i Associacionisme Cultural !

Logotip DASC

Per aquest motiu enlloc de fer una activitat de portes obertes, hem pensat una activitat virtual en la que us convidem a veure 7 dels vídeos que des de la Cia de Jocs Anònima hem penjat a la xarxa i en els que us convidem a jugar i construir els vostres propis jocs de taula des dels més antics com el Molí o l’Alquerc fins a jocs contemporanis com el Raj!

Tots ells són jocs molt interessants i dels quals després de mirar el vídeo ens agradaria saber si sou capaços de contestar les següents preguntes:

  1. Quin és el nom del joc de cartes de Alex Randolph?
  2. Digues el nom d’un dels jocs de punteria tradicionals
  3. Com és el tauler del Shuffleboard?
  4. De quin material són les fitxes del joc Lines of Action?
  5. Quin és el joc d’origen del continent africà més conegut?
  6. Amb quin element de joc juguem a la brisca?
  7. Quins dos jocs hem comprovat que s’hi jugava a Barcelona el 1714?

Per contestar aquestes preguntes, us recomanem que no us perdeu detall dels nostres vídeos que seguidament us adjuntem!

Esperem que gaudiu amb els nostres jocs i que l’edició de l’any vinent puguem jugar junts i al carrer !!!!

TOTS JUNTS AMB LA CULTURA POPULAR!

totsjunts cultura popular

Avui ens volem afegir al crit que les Federacions pertanyents a la Cultura Popular han fet aquesta tarda mitjançant un vídeo editat i publicat per Adifolk juntament amb cares conegudes de totes les federacions que formen part de la cultura popular i el folklore de Catalunya !

En aquesta crida per reivindicar la importància i el pes de la cultura popular arreu del nostre territori han participat:

. Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
. Agrupament d’Esbarts Dansaires
. AICS-American Institute for Catalan Studies
. Confederació Sardanista de Catalunya
. Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
. Coordinadora de Trabucaires de Barcelona-ciutat
. Federació Catalana d’Entitats Corals
. Federació Catalana de Jocs Tradicionals
. Federació Catalana Societats Musicals
. Federació de Colles de Falcons
. Federació de Cors de Clavé
. Federació Diables Ciutat de Barcelona
. Foment de les Tradicions Catalanes
. Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
. Unió de Colles Sardanistes
. Adifolk

I com no podria ser menys, la Cia de Jocs Anònima, membre actiu de la Federació Catalana de Jocs Tradicionals us convidem a veure el vídeo i a fer-ne la màxima difusió!

VISCA LA CULTURA POPULAR ! VISCA ELS JOCS TRADICIONALS !

 

Brindem per nosaltres i pels nostres

En aquests moments de confusió generalitzada no hi ha res millor que mantenir contacte amb la gent estimada i recordar el bons moments.

Amb la colla de l’escola d’estiu hem creat uns lligams emocionals molt forts, de manera que alumnes i professors no ens oblidem dels dies passats al Vendrell a IOCUS 2019.

Volem brindar per nosaltres i pels nostres. Pels bons moments. Pels que esteu patint. Pels que esteu vetllant per a tots nosaltres. Per la salut i pel joc. Perquè quan passi tot això puguem compartir moltes estones lúdiques amb tothom.

En aquest període hi ha hagut naixements, i defuncions de gent estimada. La vida se’ns apareix tal i com és, fantàstica i cruel. Però cal anar mirant endavant.

Aquesta foto és molt significativa del que nosaltres valorem: la riquesa de la diversitat. Hi ha qui brinda amb vermut, d’altres amb vi, amb cervesa, amb copa, amb tassa, amb llauna, d’altres amb cafè o fins i tot amb el pit, qualsevol manera és vàlida mentre ens recordem dels que estimem. Tota la gent de la foto en sap un munt de jocs i estan disposats i disposades a compartir-los. A l’escola d’estiu o a qualsevol lloc. Perquè l’important és jugar.

Us hi esperem per jugar i donar-nos totes les abraçades que ara no ens podem donar.

GORA GU TA GUTARRAK!!!! VIVAMOS NÓS E OS NOSOS!!! ¡ VIVA NOSOTROS Y LOS NUESTROS! VISCA NOSALTRES I ELS NOSTRES!!!!!

escola estiu

CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Agost i setembre, no duren sempre

Ja ho diu la dita que “agost i setembre, no duren sempre” i amb ells acaba l’estiu. Però per nosaltres l’estiu no s’acaba fins que anem al Tocatì https://tocati.it/ a Verona, i ja en van… 11 edicions seguides que visitem aquest festival de jocs al carrer, el millor del món. L’hoste d’honor d’enguany ha estat un territori molt estimat per nosaltres i que els italians han anomenat França del Sud, en realitat un conglomerat de territori francès que va des d’Iparralde, fins a la Catalunya nord passant per Occitània, actualment pertanyen políticament a França però són realitats nacionals històriques, lingüístiques i culturals que tenen ben poc de francès. Però feta aquesta consideració el Tocatì d’enguany ha tornat a omplir els carrers de jocs tradicionals italians, jocs de l’hoste d’honor, folklore, creativitat a dojo. Ens encanta Tocatì i estem enamorats de Verona i hi tornarem l’any vinent, i l’altre i l’altre i…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el setembre ni el vam començar ni el vam acabar aquí.

El 9 de setembre vam fer una de les activitats de jocs del 1714 més boniques que hem fet, a Olesa de Montserrat. Bonic espai i molt bon ambient.

El dissabte 29 vam començar el Mini Club de Jocs a la llibreria la Font de Mimir. Una proposta que ja es va consolidant amb la presència de nens i nenes de totes les edats que omplen l’espai amb moltes ganes d’aprendre nous jocs i repassar els ja coneguts. Aquest dia les propostes de GDM van ser les principals: 7 wanted, Shikoku, Tikets to Mars i també d’altres que són un èxit segur com el Cargolino Valentino i pels més petits els de Djeco.

I vam acabar setembre passant la tarda al festival de jocs tradicionals del Japó, Asobi, que es va fer en un bonic racó de Gràcia, la llibreria Haiku. De la mà dels voluntariosos voluntaris de l’associació Shogi no Koroko http://www.shogi.es/asociacion/ es podia jugar al shogui, al go, al Koi Koi amb les cartes de Hanafuda, fer ballar baldufes o mostrar habilitats amb la kendama o el daruma així com l’imprescindible taller d’origami, i gaudir d’una mostra de joguines japoneses promoguda pel Consolat del Japó. Una bona iniciativa que esperem que es repeteixi.

Agost i setembre no duren sempre però el seu record sí.

Seguim jugant…

Estiu Lúdic_2. Catedral de Lleó

De ben segur que us preguntareu que per què un article sobre una catedral en un blog de jocs. Doncs primer per que no va malament un canvi de registre i després per que la catedral de Lleó amaga uns tresors pels que ens agraden els jocs que justifiquen una visita.

El primer i més conegut és la Virgen del Dado. L’explicació del Lleó lúdic la traiem literalment del següent enllaç http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/mitos-leyendas-tierra-leonesa/html/textos/mitos_34.htm :

” Los juegos de azar siempre han constituido pasión para gentes que en sus manos se detiene muy poco el dinero fácil. Juegos venidos de allende las tierras por los peregrinos, la soldadesca, los judíos. Tanto que, hasta hubo que dar pragmáticas para proteger del juego las vidas y haciendas. Las tabas y dados, las pitas y tejos, cartas, fichas y chapas.

León también fue ciudad de casinos de juego y tugurios recónditos donde corría el azar y se hundían vidas y haciendas. Ya dice el padre Albano, carmelita, que los juglares cantaban el romance sobre Francisco de Siena que se jugó hasta los ojos y luego se enroló, arrepentido, en una peregrinación a Compostela.

Los soldados leoneses que allá por el siglo XVI, cuando lo del’ Duque de Alba, venían de los Tercios flamencos a disfrutar los permisos a la ciudad de nacencia, mataban las horas de ocio en los tahúres de juego.

Como lo de aquel capitán de los Tercios que perdió sus dineros de la soldada en los tabernarios de los barrios judíos, y a las horas del alba marchaba a casa lleno de rabia y furor por la aciaga suerte…

En el parteluz del pórtico se halla hoy una bella imagen mariana, que llaman Virgen del Dado. Pues contra ella, cuenta la leyenda, arrojó los dados en un arrebato de desesperación el capitán de los Tercios, cuando regresaba a horas de la aurora tras perder su fortuna.

Los dados dieron al Niño; se esparcieron por el suelo y aparecieron manchados de sangre. También la cabecita del Niño de la imagen apareció con la gota de sangre en su frente. Y luego se recogió en un relicario que los plateros Hernando y Suero de Argüello arreglaron alguna vez.

Y hay más. y es que Morales, el pillo capellán del rey Felipe II, que tanto corrió por tierras leonesas para avisar al monarca que se llevase a Madrid obras de arte, engañando a sus propietarios, como relata en su libro de viajes, proponiendo dar a los frailes de Villafranca grandes candelabros a cambio de la biblioteca; dice que vio en la catedral un relicario que contenía el pañuelo empapado en la sangre del Niño, que brotó con el golpe de los dados que lanzó el jugador perdidoso.

El jugador llamó, arrepentido, a las puertas del convento de los franciscanos leoneses para cruzar el umbral, vía adentro, alejándose del mundanal ruido.”

Per a saber una altra versió de la llegenda i més informació podeu consultar els enllaços  http://cosinasdeleon.com/la-virgen-de-los-dados/

https://www.catedraldeleon.org/index.php/catedral-informacion/planta

L’altra gran sorpresa que amaga la catedral de Lleó són els taulers de joc que hi ha gravats per tot el claustre. Juan Carlos Campos i José Manuel Hidalgo s’han dedicat a localitzar-los i com si d’un joc de geocaching es tractés, ens vam dedicar a buscar-los tots.  A l’enllaç adjunt podeu trobar tota la informació sobre els mateixos, però us posem algunes fotos per que veieu que els vam trobar tots els referenciats. No donarem més pistes, seguiu les indicacions dels estudis dels autors esmentats i els trobareu tots.

http://tierradeamacos.blogspot.com/2008/12/los-tableros-de-juego-de-la-catedral-de.html

Paga molt la pena visitar Lleó, però ara els amants dels jocs tenim dos bons motius per fer-ho.

VII Escola d’estiu, IOCUS 2018

 

Ja s’apropa el bon temps  i un vaixell es veu a l’horitzó, el vaixell de  l’escola d’estiu. 
Vam tancar el cicle osonenc agraint la bona acollida de la gent i de la comarca i ara iniciem un cicle mariner, anem a El Vendrell.
Catalunya és terra marinera, però a que juguen els pobles de la mar? quins recursos lúdics i educatius ens ofereix?
Ens agrada fer escoles d’estiu i compartir amb tothom que vulgui coneixements i fer descobertes junts i juntes.

Adreçada a persones vinculades al món educatiu, deportiu i social

LLOC: El Vendrell. Alberg Santa Maria del Mar. Comarruga.

DATES: del  2  al  5  de Juliol 2018

US HI ESPEREM!

Cap de setmana de jocs de la Cia. arreu

La nostra associació ha tingut un cop més un cap de setmana ple d’activitats. De fet el diumenge va ser el dia en el que van coincidir dues activitats simultànies: una a Tàrrega i una a Mallorca.

A Mallorca, en concret a Palma, el cap de setmana del 28 i 29 d’octubre es va celebrar l’assemblea de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, entitat de la que en forma part la nostra associació. Aprofitant la celebració de l’assemblea i que es desplacen entitats i persones de tota Europa, s’organitza un col·loqui dissabte a la tarda i una mostra de jocs diumenge al matí. A la nostra associació ens encanta jugar i fer jugar, per tant vam portar jocs de taula, l’avió condiciona, i vam organitzar un espai a on poder seure i jugar de manera pausada i reflexiva, enmig de llançadors de fona, lluitadors, i d’altres manifestacions de joc europees. El protagonisme el prenia la fona, doncs la trobada l’organitzava la Federació Balear de tir de fona. La fona és un joc espectacular del que en gaudirem més al festival Dau Barcelona a on serà el joc convidat. El temps ens va acompanyar i la gent que passava per allà es sorprenia de la varietat i riquesa dels jocs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’altra activitat la vam desenvolupar a Tàrrega, dins el programa del Correllengua organitzat per Agenta, una coordinadora d’entitats de Tàrrega. Ens agrada participar en activitats organitzades per associacions, doncs són la veritable mostra de la potència del nostre país: la gent organitzada per ballar, per jugar, per gestionar. Les coordinadores tenen un paper destacat en el teixit associatiu de casa nostra, aquestes entitats de segon nivell reforcen la impressionant tasca que fan les entitats de base, per això la Companyia de Jocs l’Anònima en formem part de totes les coordinadores que ens són afins. Ja hi hem estat força vegades a Tàrrega, fins i tot vam celebrar durant tres edicions l’escola d’estiu IOCUS, per tant és una població estimada.

El diumenge al matí varem desplegar jocs tradicionals al Parc de Sant Eloi a Tàrrega amb bona afluència de públic de totes les edats i la gent va passar una gran estona jugant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sempre jugant! Fent feliç a molta gent! Contents per compartir!

AIXÍ SOM NOSALTRES.

El joc connectat, tendència perillosa?

Al diari Ara del 2 de gener del 2017 hi havia una notícia que podria ser inquietant, el titular era: Joguines connectades, nous perills i la signa en Joan Callarissa.

http://www.ara.cat/estils_i_gent/Joguines-connectades-nous-perills_0_1717028293.html

S’agraeixen notícies que parlin del món del joc i de la joguina, i s’ha de reconèixer que el diari Ara en sol fer un tractament força acurat del tema, tot i que de joc popular i tradicional no en parla massa. Bé, de fet gairebé cap diari de casa nostra tracta el tema dels jocs populars i tradicionals amb el rigor que es mereixen. A fora de casa nostra, la presència de representants de joc populars en un festival de jocs com el Dau, esdevé una notícia periodística – veure document adjunt.

Però tornem a la notícia del diari Ara. L’article comença amb la següent afirmació: Amb les joguines tradicionals més o menys tothom té una idea al cap del que pot ser perillós o no per a una criatura. Amb les noves joguines connectades a internet la situació canvia. Efectivament, les joguines tradicionals, pel fet d’haver-se jugat durant molt i molt de temps ja són prou conegudes, són com aquelles velles amistats que t’agraden tal i com són, amb els seus defectes i les seves, moltes, virtuts. L’autor precisa, i ho fa molt bé, que les amenaces no venen de les joguines noves, si no d’aquelles que es connecten a internet. Com tota novetat cal ser molt cauts, assegurar-nos al màxim dels avantatges i dels inconvenients que tenen.

Els jocs populars i les joguines tradicionals no són inofensives del tot, com diu l’autor, ja sabem com ens poden fer mal. Un cop de bitlla, una esgarrinxada al pantaló, són alguns dels perills que ens “amenacen”. Però, què és això davant de la nova amenaça de la violació de la intimitat de la llar? a través d’una joguina? En uns dies que recordem la mort de la princesa Leia, podem parlar de l’Amenaça fantasma?

La revista digital d’Abacus, Som Abacus, a l’article: Com jugàvem i com juguem d’Àlex Ribes, també s’analitzen les diferents maneres de jugar i com han evolucionat amb el pas del temps, i també es reivindica el concepte de Joguina segura.

http://abacus.coop/ca/somabacus6-en-profunditat/?utm_source=Butlletins+Abacus+cooperativa&utm_campaign=b797076c4c—SomAbacus-SENSE-CAT-C&utm_medium=email&utm_term=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801&goal=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801

Nosaltres tenim clar que a una llar hi han de conviure les joguines tradicionals amb els jocs de societat i les joguines tecnològiques, això sí, totes utilitzades amb coneixement i precaució.

Ah! i davant del dubte, una bona joguina tradicional com una baldufa, no falla mai.

Baldufa de bambú

Baldufa de bambú

img-20161231-wa0011