Ens arriba una bona noticia de la mà de Imma Marín. Que millor que les seves paraules per explicar-ho. Moltes felicitats per la feina !!!.
Ens arriba una bona noticia de la mà de Imma Marín. Que millor que les seves paraules per explicar-ho. Moltes felicitats per la feina !!!.
De la mà d’en Jordi Climent, editor de la revista i amb qui vem tenir el plaer de compartir una sessió de jocs a l’Escola d’Estiu de Jocs Tradicionals d’enguany, ens arriba la notícia de la publicació de l’exemplar núm, 7. corresponent al període de Juliol-Agost 2013.
Entre altres temes hi podreu trobar:
–Una entrevista amb Ivana Vojt, una breu cronologia sobre la recerca en els jocs mancala, un article sobre Jocs mancala al continent americà, es parla dels jocs mancala a l’Escola d’Estiu iocus 2013, ensenyen a jugar al Maide, i també trobar les seccions habituals com la del Racó del col·leccionista.
Podeu consultar-la clicant a:
http://issuu.com/jordicliment/docs/monauale07
Bona feina, Jordi !!!.
El bon amic Màrius Serra, em permeto dir-li bon amic per què malgrat no ens veiem massa hem compartit barri, llibreria de capçalera, xerrades, bones i males estones.
Doncs això, el bon amic Marius Serra va inventar el terme Verbívor referit a aquelles persones que s’alimenten de paraules. Un dia, després de la presèntació a Xoc de la primera edició de Verbàlia, com trobem a faltar a la Conxa i els seus llibres i tès, vam quedar-nos xerrant una estona, amb el també amic Oriol Comas, sobre com ens havien d’anomenar els que ens alimentàvem de jocs. Evidentment que la primera parula que va sortir va ser “ludòpata” però va ser ràpidament descartada per motius obvis. Tot seguit, i fent un joc de paraules dels que li agraden a en Màrius vaig comentar que podríem anomenar-nos “ludívors”.
Definició de ludívor/a: persona que necessita el joc, sense que esdevingui patológic, per a alimentar-se. Es capaç de desplaçar-se centenars de quilòmetres per a practicar la seva afició. Li provoca alèrgia la inactivitat i la tristesa.
Ludívors famosos: tu i tu i tu i…
Si has arribat a aquesta pàgina és que potser també ets un ludívor o ludívora, ets o no ets?
Per cert no us perdeu la web http://www.verbalia.com/
Aquesta entrada vol ser un reconeixement a en Màrius Serra i la seva família i a la Llibreria Xoc i a la Conxa.
La matinada de l’1 de febrer va morir en Joan Sans i Mercadal, mestre menorquí enamorat de la cultura popular, i embadalit particularment per la senzillesa i varietat dels jocs i joguines populars i tradicionals de la seva illa natal.
Joan va néixer el 1947. Va exercir de mestre d’escola i aquesta proximitat amb els nens i les nenes segur que va ser el detonant que el va dur a interessar-se, encara més, pels secrets que s’amaguen darrere les joguines.
De la seva personalitat en puc dir ben poc. Vaig tenir el goig de conèixer-lo després d’haver-lo seguit a través de les seves interessantíssimes publicacions. Les dues primeres vegades que vaig coincidir amb ell van ser a la Fira de la Pesseta de Tona on amb la seva filla disfrutava, davall d’una carpa, mostrant i descrivint amb passió totes les seves joguinetes recuperades a la memòria. La darrera vegada que vaig parlar-li va ser el maig de l’any passat, a Figueres, en el marc de les III Jornades Jocs en la Història. Com sempre, el que destacaria del seu tracte és la rialla amb que obsequiava la conversa i la seriositat amb què es prenia qualsevol conversa que tractés sobre el món dels jocs tradicionals.
En canvi de la seva obra en podria parlar molt més. Per les diverses publicacions que va dur a terme, com per l’extens recull realitzar i, sobretot, per la difusió que va fer del món de les joguines artesanes a partir d’incomptables tallers i llibrets de divulgació, penso que podem considerar-lo una de les figures cabdals del folklore lúdic de les illes d’aquest darrer segle.
Sense treure mèrit a cap d’aquests llibrets o reculls de joguines, penso que el més interessant és, sens dubte, el llibre editat el 2000 per la Universitat de les Illes Balears titulat Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. En aquesta obra, de més de 500 pàgines, descriu infinitat de jocs, joguines i diversions dels illencs presentant-los en format de fitxa, molt clara i senzilla, com correspon a un bon mestre, i acompanyades de nítides il·lustracions que fan que el llibre entri pels ulls, invitant al lector a convertir-se en artesà de joguines.
De Joan em quedarà sempre aquella rialla que us he dit i els seus ullets petits i espavilats que semblaven invitar-te a jugar.
Algunes de les seves publicacions:
Si esteu interessats en les seves publicacions potser encara tindreu sort de trobar-les en algunes llibreries especialitzades o, sobretot, a l’Espai Mallorca de Barcelona.
Escrit per: Biel Pubill Soler , febrer 2011.
Sabies que la Barbie és una modificació d’una nina anomenada Bild Lilli amb grans connotacions sexuals i pensada per homes? Coneixes les innumerables empreses catalanes que han fabricat joguines els darrers 100 anys? Ets dels que penses que la diversió és cosa només de videojocs? Sabies que les cases de nines era una joguina de rics?
Doncs totes aquestes qüestions i moltes més queden resoltes en aquest excel·lent llibre inventari d’aspectes històrics de les nostres joguines de sempre i que té el nom de Estimats Reis Mags ( 35 jocs i joguines per recordar) d’edicions Alberti i autor Ròmul Brotons.
És un llibre molt particular sobre jocs ja que no hi trobareu cap fitxa de jocs sinó un recull de la història i evolució de 35 joguines que han estat molt jugades per totes les generacions d’infants que avui tenim més de 30 anys. El llibre és un homenatge a moltes joguines que han marcat les nostres vides i algunes de les quals encara ho fan amb els nostres infants. Podem llegir la història d’Scalextric, de Lego, del primer videojoc o fins i tot jocs de taula com el Monopoly, l’Scrabble o el Trivial Pursuit.
Per altra banda, aquest llibre també ofereix aquell punt de melancolia i record de jocs molt més oblidats com Exin Castillos, Juegos Reunidos, Madelman, la Señorita Pepis o el Milloncete. Per tots aquells que hem jugat llargues estones amb el Tren elèctric o la Màgia Borràs o a Playmobil de ben segur que aquest llibre serà molt interessant.
Així doncs, aquí queda la meva recomanació de llibres i espero que gaudiu en el viatge al temps de les 35 joguines explicades. En el link següent us plantejo algunes de les anècdotes més curioses del llibre.
ANÈCDOTES DEL LLIBRE ESTIMATS REIS MAGS
Article escrit per Òscar Garcia