IX IOCUS, escola d’estiu de jocs tradicionals.

Avui 24 d’agost de 2020 havia de començar la novena escola d’estiu de jocs tradicionals, una cita ineludible pels amants del joc.

Ja teníem l’alumnat, el millor; repetíem allotjament, l’alberg de Coma ruga; el millor equip de professorat vingut de Castella, de Galícia, de Catalunya. Tot estava a punt. Però no ha pogut ser. No ens penedim d’haver-la ajornat, ho hem fet per compromís social. Ara bé, ho trobem a faltar molt, però molt molt.

En breu anunciarem nova data, però es fa difícil davant els constants canvis que s’estan produint.

Volíem retre un homenatge a Gianni Rodari en motiu del centenari del seu naixement, referent de la literatura i de la creativitat i a en Pau Casals, vendrellenc universal i persona de pau. Tots dos van transcendir el seu art en un compromís de millora social.

Gianni Rodari: cuentos para superar pandemias y encierros

El último vuelo de Pau Casals

Per a ells dos, per tota la gent que lluita per un mon més just i en pau. Pels que hi creuen que amb el joc, amb la música, amb la paraula, amb l’art es pot fer un mon millor.

Tornarem a fer l’escola d’estiu i us tornarem a convidar a compartir una estona de vida.

Brindem per nosaltres i pels nostres

En aquests moments de confusió generalitzada no hi ha res millor que mantenir contacte amb la gent estimada i recordar el bons moments.

Amb la colla de l’escola d’estiu hem creat uns lligams emocionals molt forts, de manera que alumnes i professors no ens oblidem dels dies passats al Vendrell a IOCUS 2019.

Volem brindar per nosaltres i pels nostres. Pels bons moments. Pels que esteu patint. Pels que esteu vetllant per a tots nosaltres. Per la salut i pel joc. Perquè quan passi tot això puguem compartir moltes estones lúdiques amb tothom.

En aquest període hi ha hagut naixements, i defuncions de gent estimada. La vida se’ns apareix tal i com és, fantàstica i cruel. Però cal anar mirant endavant.

Aquesta foto és molt significativa del que nosaltres valorem: la riquesa de la diversitat. Hi ha qui brinda amb vermut, d’altres amb vi, amb cervesa, amb copa, amb tassa, amb llauna, d’altres amb cafè o fins i tot amb el pit, qualsevol manera és vàlida mentre ens recordem dels que estimem. Tota la gent de la foto en sap un munt de jocs i estan disposats i disposades a compartir-los. A l’escola d’estiu o a qualsevol lloc. Perquè l’important és jugar.

Us hi esperem per jugar i donar-nos totes les abraçades que ara no ens podem donar.

GORA GU TA GUTARRAK!!!! VIVAMOS NÓS E OS NOSOS!!! ¡ VIVA NOSOTROS Y LOS NUESTROS! VISCA NOSALTRES I ELS NOSTRES!!!!!

escola estiu

CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Estiu lúdic _1. Museo Melga, Ponteceso

Hola a tots i a totes,

que no haguem escrit res en tot l’estiu no vol dir que no haguem fet res. Millor dit, ha estat un no parar i en un seguit d’entrades us ressenyarem el que hem fet. Hi ha coses molt xules que no us podeu perdre.

Començarem amb una visita que ens va fer molta il·lusió doncs la teníem pendent de fa molt de temps, el Museo Etno Lúdico de Galícia, MELGA del bon amic Ricardo Pérez. A la bonica localitat de Ponteceso hi ha una sorpresa pels amants del joc i de l’esport, tant modern com tradicional, el MELGA, obra del doctor Ricardo Pérez, que amb afany i lluita incansable i un amor incondicional pels jocs i per l’activitat física ha anat recollint tot un seguit de peces de gran valor, per si mateixes i pel que representen.  Ja l’avantsalsa del museu i el vestíbul ens tenen reservades unes sorpreses que no desvetllarem pels que hi pugueu anar-hi. Després ens esperen dues sales que combina la vitrina curulla de tresors amb noves tecnologies que el fan interactiu. I que seria un museu de jocs sense poder jugar. A tot arreu trobem coses que inciten a experimentar, a jugar, a passar-nos-ho bé. No cal dir que una visita al museu amb en Ricardo com a acompanyant és impagable, doncs així va ser la nostra. De la seva mà vam reviure la història de moltes de les seves peces i vam fer un meravellós viatge al món del joc d’arreu del món, de l’esport i de l’esport gallec. Volem agrair a en Ricardo i a la seva dona Lola tot el seu escalf que ens van donar aquests dies a A Coruña.

I NO DEIXEU DE VISITAR EL MUSEU MELGA!

Teniu més informació a la web http://www.museomelga.com/amigos-de-cataluna-conocen-ponteceso-e-o-melga/

 

VII Escola d’estiu, IOCUS 2018

 

Ja s’apropa el bon temps  i un vaixell es veu a l’horitzó, el vaixell de  l’escola d’estiu. 
Vam tancar el cicle osonenc agraint la bona acollida de la gent i de la comarca i ara iniciem un cicle mariner, anem a El Vendrell.
Catalunya és terra marinera, però a que juguen els pobles de la mar? quins recursos lúdics i educatius ens ofereix?
Ens agrada fer escoles d’estiu i compartir amb tothom que vulgui coneixements i fer descobertes junts i juntes.

Adreçada a persones vinculades al món educatiu, deportiu i social

LLOC: El Vendrell. Alberg Santa Maria del Mar. Comarruga.

DATES: del  2  al  5  de Juliol 2018

US HI ESPEREM!

Pel maig cada dia un raig… d’activitats

Acaba el mes d’abril i comença el maig de la millor manera possible per a nosaltres: jugant i fent jugar.

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, la comarca de l’Urgell, terra tant estimada per nosaltres doncs allà vam celebrar les tres primeres edicions de IOCUS, la nostra escola d’estiu, es va omplir de jocs i de gent amb ganes de jugar.

El cap de setmana del 29 i 30 d’abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, http://www.jamborinada.cat/, la trobada de l’escoltisme més multitudinària que s’ha celebrat mai als Països Catalans, 13.000 persones que van doblar la població de Tàrrega i la van omplir de color durant el cap de setmana.

La Cia. hi vam participar!

Dissabte al matí donant un cop de mà a les dones d’Anglesola que feien un taller de bòlit. Força joves van passar i van descobrir aquest magnífic joc de la mà de les expertes jugadores.

A la tarda, l’Òscar va dinamitzar un taller amb el joc de Ciutat 10, un joc de taula promogut, per entre d’altres, per la Creu Roja i que té com a objectiu fer reflexionar com ha de ser una ciutat 10 per a les persones. Grups de Pioners – nois i noies de 14 a 17 anys-  de diferents caus, van construir i debatre què ha de tenir una ciutat per ser realment amable amb la gent que hi viu. Tot un èxit de taller i tot un èxit de la Jamborinada que demostra que el moviment escolta està ben viu.

Coincidint també en aquest cap de setmana, a la població de Ciutadilla es va celebrar la XV trobada de grups de recreació medieval, http://www.ciutadillamedieval.cat/. Si no coneixeu aquesta població , si no coneixeu aquesta comarca, us convidem a que la descobriu. Castells increïbles, paisatges humanitzats i els millors cels de Catalunya. Ciutadilla té un magnífic castell que ens va rebre el diumenge a la tarda amb un assalt al seu interior. Un assalt tant realista i veraç que veient les imatges hom es pot fer la idea de com devien ser en realitat.

Nosaltres anàvem a fer una xerrada sobre els jocs a l’edat mitjana. Ens vam trobar amb un públic interessadíssim, alguns encara vestits d’època. Al llarg d’una hora i mitja vam anar analitzant quins eren els jocs i les diversions dels habitants d’aquelles contrades entre els segles V i el XV. Mil anys de jocs en hora i mitja amenitzada amb la participació del públic que en alguns moments va reviscolar la seva infantesa, del segle XX, eh!!

En resum, un esplèndid cap de setmana a una comarca rica en oferta cultural, paisatgística i gastronòmica.

Cap de setmana a Cannes

Cannes és coneguda pel gran públic pel seu festival de cinema i el seu glamour, però entre la gent del món del joc també es coneix per que allà s’hi celebra un dels festivals de jocs de taula més importants d’Europa, el FIJ. Enguany es va celebrar  la XXXI edició. La temàtica central és el joc de taula, des de tots els seus vessants: novetats, jocs de sempre, jocs per infants i jocs per a experts. Sales i més sales, taules i més  taules.

Al FIJ la presència catalana sempre ha estat important, i els darrers anys encara més, coincidint amb el boom del joc de taula a casa nostra. Una bona mostra d’això seria l’estand de l’editorial Viravi, bons amics que portaven els seus jocs, especialment Cargolino Valentino. També destaca l’espai Hispa, unió d’editors de jocs de taula que, amb un estand propi, promocionaven els seus catàlegs. Molts autors i jugadors catalans, destacant en Josep Maria Allué i en Viktor Bautista, guanyadors de l’As d’or al milor joc infantil amb el seu Cuco Kiko, demostrant el que dèiem del bon moment del joc de taula a Catalunya.

img-20170303-wa0008

Amb en Josep Maria i en Viktor, guanyadors de l’As d’Or

cannes_17-1-dia-127

L’Off

cannes_17-1-dia-91

Amb en Rafa de Viravi i l’Eugeni creador del Cargolino Valentino.

 

Cannes sempre paga la pena i la Companyia no s’ho pot perdre.

cannes_17-3-dia-40

Fins l’any vinent

El joc connectat, tendència perillosa?

Al diari Ara del 2 de gener del 2017 hi havia una notícia que podria ser inquietant, el titular era: Joguines connectades, nous perills i la signa en Joan Callarissa.

http://www.ara.cat/estils_i_gent/Joguines-connectades-nous-perills_0_1717028293.html

S’agraeixen notícies que parlin del món del joc i de la joguina, i s’ha de reconèixer que el diari Ara en sol fer un tractament força acurat del tema, tot i que de joc popular i tradicional no en parla massa. Bé, de fet gairebé cap diari de casa nostra tracta el tema dels jocs populars i tradicionals amb el rigor que es mereixen. A fora de casa nostra, la presència de representants de joc populars en un festival de jocs com el Dau, esdevé una notícia periodística – veure document adjunt.

Però tornem a la notícia del diari Ara. L’article comença amb la següent afirmació: Amb les joguines tradicionals més o menys tothom té una idea al cap del que pot ser perillós o no per a una criatura. Amb les noves joguines connectades a internet la situació canvia. Efectivament, les joguines tradicionals, pel fet d’haver-se jugat durant molt i molt de temps ja són prou conegudes, són com aquelles velles amistats que t’agraden tal i com són, amb els seus defectes i les seves, moltes, virtuts. L’autor precisa, i ho fa molt bé, que les amenaces no venen de les joguines noves, si no d’aquelles que es connecten a internet. Com tota novetat cal ser molt cauts, assegurar-nos al màxim dels avantatges i dels inconvenients que tenen.

Els jocs populars i les joguines tradicionals no són inofensives del tot, com diu l’autor, ja sabem com ens poden fer mal. Un cop de bitlla, una esgarrinxada al pantaló, són alguns dels perills que ens “amenacen”. Però, què és això davant de la nova amenaça de la violació de la intimitat de la llar? a través d’una joguina? En uns dies que recordem la mort de la princesa Leia, podem parlar de l’Amenaça fantasma?

La revista digital d’Abacus, Som Abacus, a l’article: Com jugàvem i com juguem d’Àlex Ribes, també s’analitzen les diferents maneres de jugar i com han evolucionat amb el pas del temps, i també es reivindica el concepte de Joguina segura.

http://abacus.coop/ca/somabacus6-en-profunditat/?utm_source=Butlletins+Abacus+cooperativa&utm_campaign=b797076c4c—SomAbacus-SENSE-CAT-C&utm_medium=email&utm_term=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801&goal=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801

Nosaltres tenim clar que a una llar hi han de conviure les joguines tradicionals amb els jocs de societat i les joguines tecnològiques, això sí, totes utilitzades amb coneixement i precaució.

Ah! i davant del dubte, una bona joguina tradicional com una baldufa, no falla mai.

Baldufa de bambú

Baldufa de bambú

img-20161231-wa0011

El Dau al Canòdrom 2

Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.

Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.

Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .

El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.

I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.

Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.

L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.

Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!

Campionat de morra de Catalunya

El dissabte 22 d’octubre es va celebrar a l’Ametlla de Mar el segon campionat de morra de Catalunya. Amb la presència d’un munt de parelles provinents d’arreu del país, però amb un clar domini de gent de la Ràpìta i de l’Ametlla, al llarg del matí es van fer les partides classificatòries. Per si algú no ho sap en els campionats es juga per parelles i en aquest cas es fa una lligueta entre quatre parelles de les que es classifiquen per a la següent fase les dues primeres. Totes les partides són emocionants però a mesura que s’apropen les fases decisives: quarts de final, semifinal i final, l’emoció va pujant i el cansament es va notant, per tant cal encara més concentració i control del que ja de per se es requereix. Un excel·lent àpat comunitari a base d’arròs masqueta i fideuà i a tornar a jugar.

Imatges del II campionat de morra de Catalunya

El futur

morra-ametlla-de-mar-97

Jugadors

morra-ametlla-de-mar-101

Jugador i cuiner

morra-ametlla-de-mar

Passió

img-20161022-wa0000

ART

El més important no és qui guanya, que sí que té importància, el més important d’aquest campionat és que tothom s’hi sent guanyador per la bona jornada compartida.

Aquest campionat ha deixat constància d’un seguit de coses:
– La morra està ben viva.
– Comencen a veure’s parelles molt joves, per tant cal ser optimistes pel futur.
– És un dels jocs populars més espectaculars que existeixen.

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre hi haurà morra a la Ràpita i a Barcelona dins el festival Dau. Si voleu gaudir podeu treure el nas, mirar i participar.
Ah! i l’any vinent s’organitza a la Ràpita la trobada més important de morra d’Europa, el Morramundo.

Anirem informant.