Pel maig cada dia un raig… d’activitats

Acaba el mes d’abril i comença el maig de la millor manera possible per a nosaltres: jugant i fent jugar.

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, la comarca de l’Urgell, terra tant estimada per nosaltres doncs allà vam celebrar les tres primeres edicions de IOCUS, la nostra escola d’estiu, es va omplir de jocs i de gent amb ganes de jugar.

El cap de setmana del 29 i 30 d’abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, http://www.jamborinada.cat/, la trobada de l’escoltisme més multitudinària que s’ha celebrat mai als Països Catalans, 13.000 persones que van doblar la població de Tàrrega i la van omplir de color durant el cap de setmana.

La Cia. hi vam participar!

Dissabte al matí donant un cop de mà a les dones d’Anglesola que feien un taller de bòlit. Força joves van passar i van descobrir aquest magnífic joc de la mà de les expertes jugadores.

A la tarda, l’Òscar va dinamitzar un taller amb el joc de Ciutat 10, un joc de taula promogut, per entre d’altres, per la Creu Roja i que té com a objectiu fer reflexionar com ha de ser una ciutat 10 per a les persones. Grups de Pioners – nois i noies de 14 a 17 anys-  de diferents caus, van construir i debatre què ha de tenir una ciutat per ser realment amable amb la gent que hi viu. Tot un èxit de taller i tot un èxit de la Jamborinada que demostra que el moviment escolta està ben viu.

Coincidint també en aquest cap de setmana, a la població de Ciutadilla es va celebrar la XV trobada de grups de recreació medieval, http://www.ciutadillamedieval.cat/. Si no coneixeu aquesta població , si no coneixeu aquesta comarca, us convidem a que la descobriu. Castells increïbles, paisatges humanitzats i els millors cels de Catalunya. Ciutadilla té un magnífic castell que ens va rebre el diumenge a la tarda amb un assalt al seu interior. Un assalt tant realista i veraç que veient les imatges hom es pot fer la idea de com devien ser en realitat.

Nosaltres anàvem a fer una xerrada sobre els jocs a l’edat mitjana. Ens vam trobar amb un públic interessadíssim, alguns encara vestits d’època. Al llarg d’una hora i mitja vam anar analitzant quins eren els jocs i les diversions dels habitants d’aquelles contrades entre els segles V i el XV. Mil anys de jocs en hora i mitja amenitzada amb la participació del públic que en alguns moments va reviscolar la seva infantesa, del segle XX, eh!!

En resum, un esplèndid cap de setmana a una comarca rica en oferta cultural, paisatgística i gastronòmica.

Arbúcies, gent d’astúcies. El combat d’Arbúcies.

Al llarg del cap de setmana de l’1 i 2 d’abril, es va celebrar a Arbúcies una trobada de recreació històrica basada en uns fets esdevinguts  l’any 1714 a prop de la població. El 13 de gener de 1714, el somatent d’Arbúcies i de poblacions del voltant va emboscar i derrotar a unes tropes valones de l’exercit borbònic. D’aquí que encara ara hi hagi la dita: “Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons”.

Per quart any s’hi recreen els fets amb força activitats, a les que el rigor històric, l’ambientació  són elements distintius, així com la participació i el bon ambient.

Un campament de l’època, amb els seus jocs de bitlles de 6 inclosos, aprendre a fer la instrucció – era com jugar als soldadets quan érem petits- o un mercat d’època et traslladaven al segle XVIII.

La Companyia de Jocs l’Anònima hi vam ser-hi amb el nostre muntatge de jocs del 1714. Els jocs de taula com l’alquerc o el molí encaixaven perfectament amb el campament. El recuperat joc de l’argolla tornava a ser ben viu de la mà dels molts nens i nenes de moltes procedències que van participar al llarg del matí. I tombar soldadets valons amb ganxets de paper, tot demostrant que les noves generacions d’habitants dels poble no han perdut la punteria que tant de mal va causar als invasors.

La coordinació de l’activitat per part de la gent de Rodamons va ser perfecte, fent que tot estigués en ordre.

Un bon matí de jocs i història en els que ens agrada participar.

 

II Trobada de jocs tradicionals catalans

Del 25 al 26 de març s’ha celebrat a Reus la II trobada de jocs tradicionals catalans, aprofitant la presentació de la Federació Catalana de Joc Tradicional.

Dins del marc de la trobada es van celebrar diferents actes:

  • Taula rodona sobre el joc tradicional i la seva relació amb d’altres manifestacions culturals amb en Salvador Palomar de l’associació Carrutxa de Reus i l’Amadeu Carbó de l’associació cultural Joan Amades i moderat per en Víctor Baroja, president de la Companyia de Jocs l’Anònima i de la Federació Catalana de Joc Tradicional.
  • Després es va fer l’acte més protocol·lari, però amb partida de morra inclosa, la presentació de la Federació Catalana de Joc Tradicional, amb la presència del director general de Cultura Popular de la Generalitat, el senyor Lluís Puig, l’alcalde de Reus, el senyor Carles Pellicer, el delegat de cultura a Tarragona, el senyor Jordi Agràs, d’altres autoritats i representats d’entitats i molts amics i amigues.

La nova federació té un nucli fundacional format per en Víctor Baroja de la Companyia de Jocs l’Anònima com a president, en Joaquim Busquets de l’associació cultural del joc del bèlit de Sant Narcis com a vicepresident, en Jordi Torrente de la coordinadora intercomarcal de birles/bitlles com a secretari i en Rafel Balagué de l’associació Morrapita com a tresorer.

  • A la tarda es van celebrar jocs a les places amb demostracions de vàries modalitats: bitlles de sis, bitlles de nou del Pallars, bèlit, jocs històrics, morra i molts d’altres. A més a més es va acollir una trobada d’artesans i venedors de jocs i joguines “diferents”. Un èxit de públic en uns escenaris fantàstics.

Trobada jocs Reus_17 (7)Trobada jocs Reus_17 (10)Trobada jocs Reus_17 (14)Trobada jocs Reus_17 (19)Trobada jocs Reus_17 (15)Trobada jocs Reus_17 (21)

A la nit la festa va continuar amb ball folk a càrrec de la Factoria Folk, res millor que ballar per continuar relacionant-se entre jugadors i acabar la nit amb una partida de morra.

El cap de setmana va ser intens i el diumenge al matí, a un lloc emblemàtic pels reusencs i les reusenques, la plaça de la Misericòrdia, més jocs, més bitlles, més morra, més jocs històrics.

La Federació Catalana de Joc Tradicional neix amb ganes d’unir, difondre, compartir, gaudir i fer gaudir. Ens trobarem en d’altres trobades i us esperarem jugant.

Cap de setmana a Cannes

Cannes és coneguda pel gran públic pel seu festival de cinema i el seu glamour, però entre la gent del món del joc també es coneix per que allà s’hi celebra un dels festivals de jocs de taula més importants d’Europa, el FIJ. Enguany es va celebrar  la XXXI edició. La temàtica central és el joc de taula, des de tots els seus vessants: novetats, jocs de sempre, jocs per infants i jocs per a experts. Sales i més sales, taules i més  taules.

Al FIJ la presència catalana sempre ha estat important, i els darrers anys encara més, coincidint amb el boom del joc de taula a casa nostra. Una bona mostra d’això seria l’estand de l’editorial Viravi, bons amics que portaven els seus jocs, especialment Cargolino Valentino. També destaca l’espai Hispa, unió d’editors de jocs de taula que, amb un estand propi, promocionaven els seus catàlegs. Molts autors i jugadors catalans, destacant en Josep Maria Allué i en Viktor Bautista, guanyadors de l’As d’or al milor joc infantil amb el seu Cuco Kiko, demostrant el que dèiem del bon moment del joc de taula a Catalunya.

img-20170303-wa0008

Amb en Josep Maria i en Viktor, guanyadors de l’As d’Or

cannes_17-1-dia-127

L’Off

cannes_17-1-dia-91

Amb en Rafa de Viravi i l’Eugeni creador del Cargolino Valentino.

 

Cannes sempre paga la pena i la Companyia no s’ho pot perdre.

cannes_17-3-dia-40

Fins l’any vinent

Quilles de 8

El passat festival Dau Barcelona del 2016, a la part del Dau a les places va comptar amb la presència de jugadors i jugadores vinguts d’arreu, com ja hem recollit en d’altres entrades.

Els companys de les Quilles de 8 ens han enviat el seu butlletí, lettre-janvier-2017 en concret el del mes de gener a on expliquen la seva experiència a Barcelona.

quilles-de-8

A les Quilles de 8 s’hi juga a la bonica zona de l’Aveyron, a 3 hores des de Girona, al massís central occità, famós darrerament pel seu viaducte https://ca.wikipedia.org/wiki/Viaducte_de_Millau

Les Quilles de 8 són una modalitat de bitlles espectacular que combina precisió i potència a parts iguals. Amb uns elements de joc d’una gran plasticitat. Per saber com s’hi juga podeu consultar la web del Comité National Quilles de Huit http://www.quillesdehuit.org/WD160AWP/WD160Awp.exe/CONNECT/quillesdehuit

Si mai visiteu aquesta preciosa regió no oblideu tastar els deliciosos formatges ni deixar de jugar una partida amb les quilles.

A l’idíl·lic poble d’Espalion hi ha una preciosa estàtua dedicada “A la glòria dels jugadors de quilles de 8”.

 

 

El joc connectat, tendència perillosa?

Al diari Ara del 2 de gener del 2017 hi havia una notícia que podria ser inquietant, el titular era: Joguines connectades, nous perills i la signa en Joan Callarissa.

http://www.ara.cat/estils_i_gent/Joguines-connectades-nous-perills_0_1717028293.html

S’agraeixen notícies que parlin del món del joc i de la joguina, i s’ha de reconèixer que el diari Ara en sol fer un tractament força acurat del tema, tot i que de joc popular i tradicional no en parla massa. Bé, de fet gairebé cap diari de casa nostra tracta el tema dels jocs populars i tradicionals amb el rigor que es mereixen. A fora de casa nostra, la presència de representants de joc populars en un festival de jocs com el Dau, esdevé una notícia periodística – veure document adjunt.

Però tornem a la notícia del diari Ara. L’article comença amb la següent afirmació: Amb les joguines tradicionals més o menys tothom té una idea al cap del que pot ser perillós o no per a una criatura. Amb les noves joguines connectades a internet la situació canvia. Efectivament, les joguines tradicionals, pel fet d’haver-se jugat durant molt i molt de temps ja són prou conegudes, són com aquelles velles amistats que t’agraden tal i com són, amb els seus defectes i les seves, moltes, virtuts. L’autor precisa, i ho fa molt bé, que les amenaces no venen de les joguines noves, si no d’aquelles que es connecten a internet. Com tota novetat cal ser molt cauts, assegurar-nos al màxim dels avantatges i dels inconvenients que tenen.

Els jocs populars i les joguines tradicionals no són inofensives del tot, com diu l’autor, ja sabem com ens poden fer mal. Un cop de bitlla, una esgarrinxada al pantaló, són alguns dels perills que ens “amenacen”. Però, què és això davant de la nova amenaça de la violació de la intimitat de la llar? a través d’una joguina? En uns dies que recordem la mort de la princesa Leia, podem parlar de l’Amenaça fantasma?

La revista digital d’Abacus, Som Abacus, a l’article: Com jugàvem i com juguem d’Àlex Ribes, també s’analitzen les diferents maneres de jugar i com han evolucionat amb el pas del temps, i també es reivindica el concepte de Joguina segura.

http://abacus.coop/ca/somabacus6-en-profunditat/?utm_source=Butlletins+Abacus+cooperativa&utm_campaign=b797076c4c—SomAbacus-SENSE-CAT-C&utm_medium=email&utm_term=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801&goal=0_ece52b46e6-b797076c4c-182063801

Nosaltres tenim clar que a una llar hi han de conviure les joguines tradicionals amb els jocs de societat i les joguines tecnològiques, això sí, totes utilitzades amb coneixement i precaució.

Ah! i davant del dubte, una bona joguina tradicional com una baldufa, no falla mai.

Baldufa de bambú

Baldufa de bambú

img-20161231-wa0011

El Dau al Canòdrom 2

Fa dies que es va acabar el Dau Barcelona. Arriba el moment de fer balanç de la presència del joc popular i tradicional dins el festival. Una presència que sobre el programa era més gran que mai, es presentava una oportunitat única per seguir convertint el Dau en un festival únic a Europa en el que el joc de taula contemporani i el joc tradicional van de la mà mostrant la potència de la comunitat lúdica barcelonina. La realitat però va ser ben diferent, un canvi inexplicable d’emplaçament de darrera hora i una pèssima campanya de comunicació van relegar el joc popular a un lloc perifèric del festival, fet que va minvar la presència del públic.

Però això no treu que l’esforç realitzat per l’Anònima no tingués recompensa. Hem organitzat la major mostra de joc popular de parla catalana.

Els convidats. No hi ha prou imatges de les bones estones passades amb gran quantitat de vells amics i amigues i d’altres que de ben segur esdevindran bons companys de viatge. No ens volem deixar a cap dels participants: la Cucanya de la Plaça Nova, els Dolls de Cadaqués, els Càntirs d’Argentona, la pilota al carrer a càrrec de l’escola de pilota del Pedreguer, el tir amb fona balear, les bitlles de 9 del Pirineu, les bitlles de 6 amb representació de la Coordinadora intercomarcal de birles/bitlles i el club de bitlles Poble Nou, la morra amb els representants de Morrapita – quin gran torneig de morra a l’OFF del Dau, sentim si vam molestar a algun jugador, però… ens ho vam passar tan bé!-, els retallables de la Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu, el Farcell, l’associació la Gralla – quin espectacle de xanquers-, el joc de la botifarra amb jugadors de Tàrrega i del Centre Comarcal Lleidatà – el jugador més veterà era un jugador de botifarra de 93 anys-, en Miqui Giménez – la seva música sempre ens acompanyarà-, el bòlit d’Anglesola amb les veteranes i una munió de joves, el Bèlit de Barcelona i Girona, i els nostres convidats estrangers del bolo vaqueiro d’Astúries, les quilles de 8 de l’Aveyron, la lippa de Verona i el pandolo d’Eslovènia. Els intercanvis d’experiències lúdiques i les bones estones passades justifiquen trobades com aquesta. A tots i a totes MOLTES GRÀCIES. .

El públic. Una trobada d’aquest tipus té sentit amb públic, per apropar i mostrar tota la riquesa de joc del país. De públic no hi va haver massa pel que s’ha apuntat més amunt, però els que van venir van gaudir d’experiències difícilment repetibles. MOLTES GRÀCIES PER VENIR I FER QUE EL JOC DE CARRER SIGUI VIU.

I la gent de la Cia.? L’Anònima cada cop és un projecte més coral i plural, amb més participació. Sense tota la gent que forma la Companyia no podríem organitzar esdeveniments d’aquesta mena. GRÀCIES PER SER TAN ESPECIALS.

Agraïments. Volem agrair a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, al Cap de Cultura Popular de la Direcció de Proximitat de l’Institut de Cultura, de l’Ajuntament de Barcelona, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, a l’Oriol Comas comissari del Dau, a 7 i Tria i l’escola CEIP Pegaso, a en Cinto, l’Amadeu i en Carlos per compartir les seves experiències, al Canòdrom Parc de recerca creativa, a en Jordi Torrente, a n’Ariadna Monerris, a en David Garcia que han ajudat en la coordinació.

L’any 2016 acaba però la il·lusió per jugar i fer jugar creix cada any.

Preparats pel 2017!!! Us hi esperem!!!