Campionat de morra de Catalunya

El dissabte 22 d’octubre es va celebrar a l’Ametlla de Mar el segon campionat de morra de Catalunya. Amb la presència d’un munt de parelles provinents d’arreu del país, però amb un clar domini de gent de la Ràpìta i de l’Ametlla, al llarg del matí es van fer les partides classificatòries. Per si algú no ho sap en els campionats es juga per parelles i en aquest cas es fa una lligueta entre quatre parelles de les que es classifiquen per a la següent fase les dues primeres. Totes les partides són emocionants però a mesura que s’apropen les fases decisives: quarts de final, semifinal i final, l’emoció va pujant i el cansament es va notant, per tant cal encara més concentració i control del que ja de per se es requereix. Un excel·lent àpat comunitari a base d’arròs masqueta i fideuà i a tornar a jugar.

Imatges del II campionat de morra de Catalunya

El futur

morra-ametlla-de-mar-97

Jugadors

morra-ametlla-de-mar-101

Jugador i cuiner

morra-ametlla-de-mar

Passió

img-20161022-wa0000

ART

El més important no és qui guanya, que sí que té importància, el més important d’aquest campionat és que tothom s’hi sent guanyador per la bona jornada compartida.

Aquest campionat ha deixat constància d’un seguit de coses:
– La morra està ben viva.
– Comencen a veure’s parelles molt joves, per tant cal ser optimistes pel futur.
– És un dels jocs populars més espectaculars que existeixen.

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre hi haurà morra a la Ràpita i a Barcelona dins el festival Dau. Si voleu gaudir podeu treure el nas, mirar i participar.
Ah! i l’any vinent s’organitza a la Ràpita la trobada més important de morra d’Europa, el Morramundo.

Anirem informant.

Anuncis

Cinquanta a rojos

Els protagonistes

Els protagonistes

El 10 d’abril, l’equip de pilota del Pedreguer es va proclamar campió del circuit professional de pilota, tota una fita per aquest poble que ja fa uns anys que treballa tant i tant bé la pilota – vegeu la notícia a l’enllaç adjunt http://www.superdeporte.es/pilota-valenciana/2016/04/10/miguel-pere-i-hector-ii/292386.html-

El dissabte 16 d’abril al trinquet del Pedreguer es va jugar una partida en homenatge als campions que jugaven contra una selecció de la província. Bonica i disputada partida que va acabar caient del costat dels campions.

Aquesta seria una crònica d’una excel·lent tarda de pilota, que vam tenir el goig de veure i viure aquest dissabte 16, però pels que no conegueu el joc, … què és el joc de pilota?

Els més valents de tots

Els més valents de tots

El joc de pilota és un joc que s’estenia per tot l’arc mediterrani des de ben antic i que va deixar testimoni a molts pobles i ciutats del país com al carrer del Trinquet a Barcelona o carrer del Joc de Pilota a Manresa, donant constància de la importància que el joc tenia arreu.

Com a evidència de la importància que el joc tenia, hi ha les anècdotes de les morts dels reis Carles VIII al segle XV, mort d’un cop al cap durant una partida de pilota. O el rei Felip el Formós de Castellà a principis del segle XVI, mort després de beure aigua freda en acabar un partit.

Al País Valencià el joc perviu amb força i amb uns trets singulars que el fan una manifestació lúdica viva i dinàmica. S’hi reconeix fins a 9 modalitats diferents, jugades al carrer -galotxa, llargues…-, o al trinquet – escala i corda, raspall…- o al frontó – frare.

El Genovés o el Xato del Pedreguer, configuren noms de llegenda en l’imaginari col·lectiu valencià.

No s’entén el joc de pilota sense l’aposta. Massa complexa com per explicar-la en una entrada breu com aquesta, però si aneu a veure una partida no us ho perdeu, és el que sovint li dóna sentit al joc.

El públic és essencial en el joc de pilota. A les modalitats de carrer fa les funcions d’àrbitre. En el triquet la distribució de l’espai és força singular i absolutament diferent a tots els espectacles esportius. Hi ha lloc per als molt valents, i per als menys valents. Un cop de pilota pot esdevenir greu, per això els matalassets per seure que s’utilitzen a la majoria d’esport, aquí serveixen per protegir-se de les pilotades.

Trinqueter, home bo, dau, feridor, davanter, resto, palquet,… són algunes de les precioses paraules que utilitzen en aquest joc/deport/esport.

Ah! i si aneu al trinquet anoteu: Cinquanta a rojos!!!!!

 

 

Mirant la partida

Mirant la partida

Varietat de colpejos

Varietat de colpejos

DIA INTERNACIONAL DEL JOC. on són els jocs?

foto_t-qpr

(Part d’un article publicat a La Vanguardia el dia 25 de Maig del 2014)

¿Dónde están los juegos?

Siete millones y medio de niños y jóvenes trabajan en Bangladesh

S. TARÍN Enviado especial. Los niños del metal. En un taller donde se fabrican ollas, diez niños pulen el aluminio en un ambiente de otro planeta: luz fantasmal, entelada por el polvo que tizna sus caras. Pero en cuanto ven una cámara, posan como una peña de amigos jugando en un parque.

abvc-qpr

Están en fábricas de ollas, en talleres de automoción; los encuentras cosiendo chancletas, o limpiando oficinas. Donde no están es jugando. ¿Dónde está la diversión, las risas, la algarabía, si todos son críos? No hay, no existen. En este universo infantil no hay esparcimiento, no se juega: sólo se trabaja y los privilegiados estudian unas horas. Es el mundo de los niños obreros de Bangladesh, en el que no hay ocio, ni sitio para los amigos. La razón la dan ellos mismos: no tienen tiempo para estas cosas.

Rezan las estadísticas oficiales que Bangladesh tiene 155 millones de habitantes, de los cuales el 30% tiene menos de 18 años. También nos arrojan a la cara que en el país hay 7,4 millones de niños y adolescentes de entre 5 y 17 años que están trabajando, y que el 52,6% tienen entre 5 y 14 años. Además, 4,5 millones de niños obreros se desempeñan en empleos peligrosos para su integridad física o mental. Lo que suena a burla es que, en teoría, el trabajo está vetado legalmente a los menores de 14 años, explican fuentes de organizaciones humanitarias. Pero nadie hace ni caso. A estos chicos los encuentras en todos los slums. En el de Shapur, por ejemplo, se les ve en una fábrica de ollas, donde pulen piezas de aluminio. Son talleres pequeños, de una sola puerta, poco ventilados y peor iluminados. El calor es aplastante. La luz es difusa y empañada por el polvo del metal, que tizna las caras de los diez niños que están empleados aquí, todos de 13 años. Fuera, otros chavales se arremolinan alrededor de un occidental, dándole la mano, pidiendo hacerse fotos con él. Es casi un acontecimiento, porque para ellos sería lo mismo que si allí aterrizara un marciano: hay la misma distancia de un chico de estos con un español que con un extraterrestre.

NI OCIO NI COLEGAS Los niños obreros no tienen amigos ni juegan: dicen que no tienen tiempo

LA EXPLOTACIÓN Los críos que trabajan cobran sueldos misérrimos, cuando se les paga

En la escuela de Educo en Shampur estudia Emon, de 12 años, que trabaja en un taller de automoción. Allí está de 8.30 a 11.30; luego va a casa, come, a las 12 va a la escuela dos o tres horas y luego vuelve al tajo, a veces toda la noche. Empezó a ser un trabajador cuando dejó de ser niño, y eso fue al cumplir los diez años. Ahora gana 1500 takas al mes (15 euros). Su ambición: estudiar algo que le permita tener un negocio propio.

ab-qpr

Rahian vive en otro slum, Hozaribag, pero también monta piezas de motores de coche por 500 takas al mes (5 euros) más 20 para comida. En el taller.Rahian tiene 13 años y monta piezas de coches en un taller.Hace uno que está en el torno. Su patrón le deja ir a estudiar, aunque luego vuelve al tajo hasta la madrugada. Dice que le gusta este oficio, porque “es mejor este trabajo que otros, y más seguro”. Quiere llegar a ser ingeniero de automoción

a-qpr

Esta niña es uno de los 25 menores que trabajan en una fábrica de chancletas del slum de Hozaribag, con largas jornadas laborales a 10 euros al mes. Tienen entre 8 y 10 años, y se sientan en el suelo a montar las piezas, entre montañas de calzado.

  Y así tantos y tantos. Como Naxon, de 9 años, que pone etiquetas en una fábrica de zapatos durante cuatro horas al día por 5 euros al mes , y que quiere ser maestro. O Jashim, que trabaja en el aluminio a sus 13 años, y que quiere ser un hombre de religión. Y tantos otros. Hay algo espantoso en estos niños: ninguno tiene amigos; no saben lo que es jugar. Lo dicen casi extrañados por la curiosidad, porque nunca se lo han planteado. “No, no tengo tiempo”, contestan cuando se les pregunta por sus diversiones, por si comparten con alguien un rato de esparcimiento.

Y lo contradictorio es que estos son los privilegiados, porque sus patronos les permiten ir a la escuela. La mayoría del trabajo infantil es pura explotación; en malas condiciones de salubridad, sin pausas y con sueldos misérrimos, cuando los reciben: más de la mitad de los niños obreros no cobran, según las oenegés humanitarias. Y escolarizarlos no siempre es fácil: para familias tan pobres un niño es un jornal, pero la educación es un gasto en vez de una inversión. Ellos no entienden por qué se les pregunta cómo viven, ya que es lo único que conocen, lo único que hay en su entorno. Por edad son críos, pero jamás han sido ni serán niños. En este universo infantil de trabajo, ¿dónde están los juegos?

 

A l’acuit. Miquel Martí i Pol

foto 1 (2)

A cuc amagar, a cuit i amagar, a l’acuit …. i de moltes més maneres haureu anomenat aquest joc, del que, de ben segur n’heu fet més d’una jugada.

Hem trobat un poema, en un llibre sobre en Miquel Martí i Pol. Un recull de poemes i escrits fets amb delicadesa per en Pep Molist i il.lustrat per en Ignasi Blanch.

Us deixem amb  el poema “atzucac”, en el que el poeta recorda els temps en que hi jugava.

foto 3

Atzucac

Ara només converso amb mi mateix

i em recordo de quan, fa seixanta anys,

jugàvem a l’acuit i jo parava.

 

JA ARRIBA SANT ANTONI !

composició pardal i llebre copia

Com m’agraden aquestes dites. Ens retornen a la llum, a la claror. De puntetes, sense pressa, anem guanyant estones a la nit. El Tió ja ha fet la feina allunyant la foscor i, com cada any, li podem agrair la seva llum, el seu escalf.

 Però encara demanem a la natura adormida que ens permeti  prendre un pi, per enfilar-nos al seu tronc, per fer cabana amb el brancatge, i també, que ens regali matolls d’argelaga per fer camins de foc i, si té soques i vells troncs ens els doni per fer foguera.

Perquè ara, que ja estem guanyant la llum, volem purificar per començar de nou. Bèsties i persones volem ser a punt pel nou rebrot de vida.

composició dimoni copia

I d’això ja en saben força Sant Antoni i la seva colla de barbuts (Sant Pau i Sant Maur) i també Sant Sebastià.

Al seu voltant s’enceten  Festes Majors d’hivern, de les que fan retrobar amics i parents. Amb el bestiar lluint vestidures de gala pel passeig, la cursa i el salt enfollit. Amb els flabiols, xeremies i simbombes acompanyant cants, gloses i jotes. Amb les cabanes, fogueres, foguerons i camins de foc que, voltats de dimonis i botargues, escamparan guspires al cel dels Països Catalans.

 M’agraden aquests dies perquè em fa viure aquest retrobar d’amics, em fa viure el foc, el ball, la follia, el joc….

 “Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds caparruts”. Apa, busqueu foguera i viviu Santantonades.

I que Sant Antoni mos guardi de prendre mal i de fen !!!.

Visca Sant Antoni !.

Miqui.

—————————————————

Els membres de la Cia., “Santantonencs” de convicció, aquests dies voltarem per Ascó i per Canals. Si voleu informació podeu clicar:

http://lapebrellacanals.blogspot.com.es/

http://santantoni.canals.es/

http://www.asco.cat/events/index/ajuntament

Si voleu fer una bona jugada, a Ascó hi haurà tarda de jocs (segurament el dissabte dia 18, però consulteu programa). Recollida de còdols, ruquet i anella, trencada de tupí, tibada de corda, caça-fardatxo…

“Kit” d’enginyeria.

Estats Units

L’anunci d’un ‘kit’ d’enginyeria per a nenes trenca tòpics als EUA i bat rècords a YouTube

Més de sis milions i mig de persones han vist l’anunci d’una joguina que desperta el debat sobre el poc accés de les dones a feines tècniques

S’acosta el Nadal i també el bombardeig d’anuncis de joguines a la televisió. Nines i cuinetes per a les nenes; cotxes i pilotes per als nens. O almenys a això ens tenen acostumats, però als Estats Units l’anunci d’un joc d’enginyeria per a les més petites ha rebut en dos dies més de sis milions i mig de visites a YouTube.

En l’anunci, tres nenes miren avorrides princeses vestides de rosa a la televisió. Tipes del tòpic, es posen ulleres i casc d’obra i construeixen amb paraigües i escales un mecanisme en cadena que travessa la casa i fa saltar tasses roses i nines enlaire.

L’anunci ha despertat el debat a les xarxes socials sobre el paper de les dones en els camps de la tecnologia i l’enginyeria. Només un quart d’aquestes feines són ocupades per dones als Estats Units. (Diari Ara).