IOCUS, VI Escola d’estiu de Jocs Tradicionals

Hi ha entrades que cal un temps per a escriure-les. Explicar certes vivències s’ha de fer des de la perspectiva i el repós que et permet assimilar el viscut, i aquesta és una d’aquestes entrades.

Del 3 al 7 de juliol hem celebrat a Vic la sisena edició de l’escola d’estiu, en el seu actual format. Enguany amb més participants, 27, totes elles monitores i cuineres. Des de sempre hem cregut que el menjador escolar és un espai amb moltes potencialitats educatives i el joc tradicional és un recurs immillorable. Algunes de les participants han vingut vàries edicions, així doncs que teníem un grup de “noves” i un grup de “veteranes” que han compartit un 50 % del temps però que també han fet activitats diverses.

Dilluns van fer jocs de coneixença al matí i per la tarda, la xerrada inaugural a càrrec d’en Francesc Canals, gerent i d’en Cata, responsable de coordinació, tots dos de 7 i tria , empresa que sempre ha cregut i apostat per la nostra escola i a la que volem agrair aquesta confiança. Tot seguit vam fer una passejada per Vic, per acabar al bar de Les receptes de la Iaia a on el seu creador i propietari Jofre Martell, ens va explicar el procés d’invenció de la iaia, el perquè és tan gamberra. Després de sopar, com cada nit, activitat de joc i encara més tard el rejoc de taula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimarts, en Lluís Atcher ensenyava a les noves a jugar amb la música, mentre les veteranes fabricaven ninots de drap i joguinetes i cap a final del matí , feien una festa Holly, color i música a dojo. Per la tarda les noves vam visitar Guixot de 8, a on en Joan sempre atent, sempre il·lusionant ens va obrir les portes d’aquesta ciutat màgica. Les veteranes anaven per primer cop a Sant Pere de Casserres a preparar un joc que seria molt especial. Al vespre furor de cançons i jocs i com cada nit, rejocs de taula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimecres vam tornar a treballar per separat. Les noves van aprendre un ampli repertori de jocs tradicionals i van fer un taller de construcció de joguinetes amb la Montse. Les veteranes van passar tot el dia jugant amb la llum i experimentant l’expressió corporal amb la Dafne i la Dolors. Les noves, a la tarda, van aprendre un munt de jocs de taula amb l’Òscar. A la nit van fer una de les activitats que més ens agraden, jugar i fer jugar. Dins el programa de la Festa Major de Vic, vam organitzar una nit de Jocs a la Fresca oberta a tots els públics a la plaça dels Sant Martirs. Un èxit de participació amb un ambient alegre i cordial, vam comptar amb la col·laboració de la botiga Joguines Ecològiques. I com sempre altre cop a l’alberg, rejocs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous, com és habitual a les nostres escoles d’estiu, marca un punt d’inflexió. Passem el dia fora. Ens resulta molt difícil explicar la màgia que es va produir al monestir de Sant Pere de Casserres. Mentre les noves practicaven jocs de l’època medieval , les veteranes preparaven un scape room ambientat en el monestir. Les alumnes noves havien de resoldre un misteri en una hora, a partir de les múltipls pistes que trobaven a mesura que anaven descobrint aquest lloc meravellós. Realitat i ficció, reconstrucció històrica rigorosa amb tocs de fantasia, però sempre, sempre, dins un ordre i un respecte per l’espai i per la gent que el visitava. No us explicarem el que es va viure allà dintre… “El que passa a Casserres queda a Casserres” però el que va passar va ser irrepetible. Volem agrair al Consell Comarcal d’Osona que ens pemetés fer aquesta activitat. També volem esmentar a l’Oriol i a en Joan perquè la seva saviesa ens va inspirar i acompanyar.

Després d’un dinar amenitzat amb balls espontanis de tota mena, vam baixar a Folgueroles a on sempre vivim moments fantàstics.

A l’ermita de la Damunt, la Carme i la Pilar de la Casa Museu Verdaguer, ens van preparar una activitat anomenada Brins d’espigol, a on a través de la poesia d’en Verdaguer descobríem, no només les plantes, sinó la capacitat que té la poesia de commoure a les persones.

Un cop al poble, dues perles més: els jocs i botifarrada amb la gent gran de Folgueroles, amb en Cinto com a mestre de cerimònies i per acabar l’actuació a la Casa Museu Verdaguer del grup musical Els Tranquils: rialles, cultura i música de la bona per una vetllada inoblidable. I en tornar a l’alberg, més rejocs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I arriba el darrer dia, el moment de posar en practica tot ho aprés els dies anteriors. Ens encanta jugar i fer jugar, com ja hem dit. Cada any acabem l’escola d’estiu organitzant un matí de jocs pels nens i nenes dels casals del poble que ens acull. Enguany prop de 190 infants dels casals de Vic han participat en una estupenda matinal de jocs tradicionals. Vam mantejar els ninots de drap, vam fer titius, vam jugar amb bitlles i porquets, vam fer punteria per acabar amb una dansa tots plegats.

No hi ha imatges detallades de l’activitat per raons de drets d’imatge, però si que us ensenyarem a les nostres protagonistes que, juntament amb els monitors i monitores dels casals van fer que l’activitat fos tot un èxit.

A la tarda vam tancar l’escola d’estiu amb una taula rodona on van participar en Joan Callarisa i en Cinto Torrents de la Universitat de Vic, moderada per l’Òscar. Es va debatre sobre el paper del joc i l’educació, sobre com el joc modela els pobles i sobre tot allò que les alumnes van voler preguntar i compartir. I amb això es va acabar una setmana meravellosa… De debò? Doncs no!  Aquest any és la darrera edició que celebrem de l’escola d’estiu a Vic i volíem deixar el llistó molt amunt.  Per això vam fer un sisè dia, dissabte… però això ho explicarem  en una altra entrada.

I què són els rejocs? Doncs a la nit, quan tothom dorm, uns èssers similars als gremlins, però amb pijames, surten dels seus caus i es posen al voltant de les taules a menjar, a beure, a jugar i a riure, ah! i ho poden fer cada nit sense defallir. Alerta perquè si us els trobeu no seieu a taula amb ells, doncs dormireu ben poc…

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta escola d’estiu inoblidable: nens i nenes i famílies de Vic, ajuntament de Vic, alberg Canonge Collell, Consell Comarcal d’Osona, Guixot de 8, Les receptes de la iaia, Casa Museu Verdaguer, la gent de Folgueroles, Monestir de Sant Pere de Casserres, Joguines ecològiques, els Tranquils,  7 i Tria. Als formadors i formadores: Dafne, Siscu, Cata, Lluís, Dolors, Montse, Joan, Cinto, Oriol, Carme i Pilar i sobretot a les alumnes.

Òscar i Víctor, coordinadors.

Pel juny… la cana al puny

Tenim tantes i tantes activitats aquests dies que hem concentrat les entrades al blog i aquest cop en farem una de dos caps de setmana.

  • Començàvem el divendres 2 de  juny anant a Sant Quintí de Mediona, a on, per segon any, hem fet jocs amb els infants de 1r a 6è del centre escolar. Tota la tarda de jocs tradicionals, variats i que els nens i les nenes van poder escollir lliurement. Cadascú trobava el seu joc o jocs preferits. Fins i tot les mestres van poder practicar les seves habilitats.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • El diumenge dia 4 de juny, es va celebrar la final del XIII campionat del món de bèlit a Sant Narcís, Girona. Permeteu-me que parafrasegi una frase televisiva i l’adapti: “Si Girona és bonica, Sant Narcís més”. En el marc d’un barri obrer però d’una bellesa sorprenent, es va celebrar la semifinal i la final del XIII campionat del món, li diuen així perquè ells conviden al món sencer a participar-hi, altre cosa és que no s’hi apuntin participants. Vam viure la força i el bon estat de salut d’aquest joc, la professionalitat dels jugadors i jugadores i de l’organització. Emoció i espectacularitat, companyonia i rivalitat fins a la darrera jugada, . El guanyador… com sempre… el joc! Ara bé l’equip dels Cañi Arme, van fer-ho millor que els altres. Al lliurament de premis hi vam participar, l’il·lustre senyor Lluís Puig, director de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, la il·lustríssima alcaldesa de Girona, la senyora  Marta Madrenas i en Víctor Baroja, president de la Federació Catalana de Jocs Tradicionals que van lliurar els merescuts premis. Una excel·lent matinal de bèlit.  Per a més informació aneu al següent enllaç http://www.vadebelit.cat/

 

  • El divendres 9 de juny una altra sessió de jocs a l’escola. Aquest és un dels eixos de treball de la nostra associació i anem acumulant bones experiències en aquest terreny.

 

  • El dissabte 10 de juny sessió doble. Al matí vam participar de l’activitat Folk’n’viu que va organitzar l’associació esportiva i cultural La Lira de Sant Andreu del Palomar a Barcelona, http://scelalira.cat/folknviu-2017-festival-de-musica-popular-i-tradicional-de-sant-andreu-de-palomar/, com a celebració del dia de l’associacionisme cultural.folkenviu2Un molt bon matí acompanyats del bon amic Lluís Atcher que amb els seus jocs dansats o danses joc va donar-li un toc musical i de color a la festa.

 

  • I a la tarda per acabar a Berga, una edició més de les Tardes de joc, activitat que organitza l’ajuntament de Berga amb la col·laboració de la botiga Jugaajoc i la Companyia de Jocs l’Anònima. Els habitants de Berga saben que un cop al mes poden aprendre nous jocs gràcies a aquesta iniciativa.

Com veieu al juny… la cana al puny… i la baldufa i el dau i el paraigües i els bastons i qualsevol cosa que serveixi per jugar.

A darrers dies de maig… a jugar me’n vaig

El cap de setmana del 26 al 28 de maig va acabar de manera esclatant en el món del joc:

  • Festival de jocs de Tolosa de LLenguadoc, Alchemie. Tot el cap de setmana ple de jocs de tota mena al recinte firal de Tolosa. La nostra associació hi va anar el divendres 26. L’Òscar, l’Arcadi i el Víctor vam fer una pujada i baixada el mateix dia a aquesta ciutat tan bonica i estimada. Gràcies a l’associació Ludus Mundi, que organitza el festival Ludivers a Girona, que ens va permetre estar al seu estand. Les baldufes de l’Arcadi sempre triomfen i a totes les edats i a totes els països. Nosaltres vam aprendre alguns jocs de taula i vam aprofitar molt l’espai de jocs de segona mà, un espai de compra i venda de jocs de taula en perfecte estat a uns preus veritablement increïbles. Tolosa i l’Alchemie paguen la pena.
  • Dissabte al matí, mini club de jocs a la Font de Mimir. El darrer club del curs amb un gran èxit d’assistència. El relleu generacional està garantit.

IMG-20170527-WA0002

  • Dissabte a la tarda, jocs a l’escola Santa Eulàlia de Berga. Els nens i nenes del Berguedà no paren d’aprendre jocs.

Santa Eugenia

  • Jugar x jugar, a la fira de l’Ascensió de Granollers. Fira consolidada dins el món dels jugadors i creadors. El seu premi al concurs de creadors, és de gran prestigi dins el sector, i la participació és cada cop més alta i més nombrosa. Nosaltres vam anar a jugar i a saludar als molts amics i amigues.
Oriol Granollers

Oriol Comas al lliurament dels premis del concurs de creadors.

Un maig ple de joc, ple de festivals i que ens deixa un excel·lent bagatge lúdic.

No és bon maig si no deixa la bassa plena… d’activitats

Ja dèiem en una entrada anterior que el mes de maig arribava ple d’activitats, i aquest cap de setmana ha estat especialment ple.

  • Divendres començàvem amb una activitat dins la festa major del barri de Navas de Barcelona, un espai de joc tradicional que volia ser un espai de trobada entre grans i petits com així va ser. Vam veure a la persona més destra amb la rutlla que hem vist mai, un veritable malabarista de 75 anys que va fer de monitor espontani. Això és el que volem a l’associació, que tothom ensenyi i aprengui de tothom.

    Adria Jocs

    Adrià i la granota

 

  • Des del dissabte 20 fins diumenge 21, es va celebrar a la localitat portuguesa d’Arraiolos, una trobada lúdica en motiu del 25è campionat del joc de Malha. Per aquesta commemoració, els organitzadors van voler donar al festival la categoria d’internacional, convidant a un seguit de delegacions de diferents nacionalitats: italians, francesos, gallecs, castellans, extremenys i evidentment portuguesos i catalans. La nostra associació anava sota el paraigües de la Federació Catalana de Joc Tradicional, en la seva primera sortida com a tal. La gent de Morrapita portava la morra, la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, les bitlles de 6 i nosaltres, la Cia. de Jocs l’Anònima, vam presentar en societat el joc del catxo, que ampliarem la informació en una altra entrada. Va ser un èxit total, vam aprendre nous jocs, vam fer nous amics i amigues, sobre tot vam jugar i vam menjar i vam menjar i vam jugar i vam jugar i vam…
2017-05-20 09.20.48

D’esquerra a dreta: Víctor (l’Anònima), Jordi (Coord. Intercomarcal Bitlles), Rafa (Morrapita)

  • Dissabte a la tarda, vam fer una sessió de jocs a l’escola Vedruna de Berga. Una activitat que ja va esdevenint clàssica. Jocs de taula, jocs de destresa i l’Arcadi amb les seves fantàstiques baldufes.
IMG-20170521-WA0012

L’Arcadi i les seves baldufes

  • Diumenge vam passar el dia a Vilobí d’Onyar amb els jocs històrics, a una trobada de Miquelets. El molí, l’alquerc, l’argolla i els soldadets, ara en versió napoleònica, van fer que la gent que va participar a la trobada, passessin un bon dia.
IMG-20170521-WA0006

L’Isa amb els jocs històrics

Ja veieu, la Cia. sempre a on se’ns demana, jugant i fent jugar.

La Cia de Jocs l’Anònima al Panxing Berguedà!

Avui us proposem la lectura d’una excel·lent entrevista que han fet a un dels nostres membres de la Cia de Jocs l’Anònima sobre la nostra entitat i sobre els objectius de la mateixa!

Creiem que és important el missatge que transmet l’entrevista sota el lema: «Volem transmetre que el joc és sinònim de felicitat».

Seguidament us proposem alguns dels fragments de l’entrevista:

Quins són els avantatges del joc?
Plaer, diversió, aprenentatge, creixement social, felicitat… Me’n deixo perquè són molts. Nosaltres no volem alliçonar ningú quan fem jugar, sinó que perseguim que els que juguen marxin amb una experiència positiva. Si a més a més, l’acció de jugar et remou alguna cosa al teu interior, molt millor, però la reflexió no és necessària si com a mínim t’ho has passat bé.
Sembla que les ganes de jugar han estat amagades fins fa poc temps… Com ho veu?
Els experts en joc donen diverses claus per explicar el creixement del joc, i especialment del joc de taula, que és el més transversal. La crisi ha fet que la gent es plantegi abandonar els videojocs i substituir-los per jocs de taula. El clima ens ha jugat en contra sempre a Catalunya i a Espanya, perquè aquí som mediterranis i estem acostumats a sortir molt més al carrer, cosa que no passa als països nòrdics, on juguen molt més. Però darrerament la gent ha vist que el joc de taula es pot adaptar a l’exterior. En els darrers anys, també ha crescut la presència de dinamitzadors que han estat fonamentals per fer créixer les ganes de jugar. També és cert que les marques han vist la potencialitat i el mercat latent de les famílies i han apostat per fer jocs més fàcils per arribar més a la gent.
Què té el joc de taula que enganxa?
El joc de taula és un recurs molt interessant per jugar tots, que hi pots jugar quan vulguis i amb qui vulguis, i amb un preu relativament assequible. No caduca i és una bona eina.

L’entrevista gira entorn diferents eixos com poden ser els objectius de l’entitat, les activitats més importants, els projectes de l’entitat i una miqueta d’història de com hem arribat fins avui !!!

L’entrevista sencera  la podeu llegir en el següent enllaç:

Entrevista Òscar Garcia de Cia de Jocs l’Anònima

Esperem que gaudiu molt llegint-la !

oscar entrevista panxing

 

Pel maig cada dia un raig… d’activitats

Acaba el mes d’abril i comença el maig de la millor manera possible per a nosaltres: jugant i fent jugar.

Els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, la comarca de l’Urgell, terra tant estimada per nosaltres doncs allà vam celebrar les tres primeres edicions de IOCUS, la nostra escola d’estiu, es va omplir de jocs i de gent amb ganes de jugar.

El cap de setmana del 29 i 30 d’abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, http://www.jamborinada.cat/, la trobada de l’escoltisme més multitudinària que s’ha celebrat mai als Països Catalans, 13.000 persones que van doblar la població de Tàrrega i la van omplir de color durant el cap de setmana.

La Cia. hi vam participar!

Dissabte al matí donant un cop de mà a les dones d’Anglesola que feien un taller de bòlit. Força joves van passar i van descobrir aquest magnífic joc de la mà de les expertes jugadores.

A la tarda, l’Òscar va dinamitzar un taller amb el joc de Ciutat 10, un joc de taula promogut, per entre d’altres, per la Creu Roja i que té com a objectiu fer reflexionar com ha de ser una ciutat 10 per a les persones. Grups de Pioners – nois i noies de 14 a 17 anys-  de diferents caus, van construir i debatre què ha de tenir una ciutat per ser realment amable amb la gent que hi viu. Tot un èxit de taller i tot un èxit de la Jamborinada que demostra que el moviment escolta està ben viu.

Coincidint també en aquest cap de setmana, a la població de Ciutadilla es va celebrar la XV trobada de grups de recreació medieval, http://www.ciutadillamedieval.cat/. Si no coneixeu aquesta població , si no coneixeu aquesta comarca, us convidem a que la descobriu. Castells increïbles, paisatges humanitzats i els millors cels de Catalunya. Ciutadilla té un magnífic castell que ens va rebre el diumenge a la tarda amb un assalt al seu interior. Un assalt tant realista i veraç que veient les imatges hom es pot fer la idea de com devien ser en realitat.

Nosaltres anàvem a fer una xerrada sobre els jocs a l’edat mitjana. Ens vam trobar amb un públic interessadíssim, alguns encara vestits d’època. Al llarg d’una hora i mitja vam anar analitzant quins eren els jocs i les diversions dels habitants d’aquelles contrades entre els segles V i el XV. Mil anys de jocs en hora i mitja amenitzada amb la participació del públic que en alguns moments va reviscolar la seva infantesa, del segle XX, eh!!

En resum, un esplèndid cap de setmana a una comarca rica en oferta cultural, paisatgística i gastronòmica.

Arbúcies, gent d’astúcies. El combat d’Arbúcies.

Al llarg del cap de setmana de l’1 i 2 d’abril, es va celebrar a Arbúcies una trobada de recreació històrica basada en uns fets esdevinguts  l’any 1714 a prop de la població. El 13 de gener de 1714, el somatent d’Arbúcies i de poblacions del voltant va emboscar i derrotar a unes tropes valones de l’exercit borbònic. D’aquí que encara ara hi hagi la dita: “Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons”.

Per quart any s’hi recreen els fets amb força activitats, a les que el rigor històric, l’ambientació  són elements distintius, així com la participació i el bon ambient.

Un campament de l’època, amb els seus jocs de bitlles de 6 inclosos, aprendre a fer la instrucció – era com jugar als soldadets quan érem petits- o un mercat d’època et traslladaven al segle XVIII.

La Companyia de Jocs l’Anònima hi vam ser-hi amb el nostre muntatge de jocs del 1714. Els jocs de taula com l’alquerc o el molí encaixaven perfectament amb el campament. El recuperat joc de l’argolla tornava a ser ben viu de la mà dels molts nens i nenes de moltes procedències que van participar al llarg del matí. I tombar soldadets valons amb ganxets de paper, tot demostrant que les noves generacions d’habitants dels poble no han perdut la punteria que tant de mal va causar als invasors.

La coordinació de l’activitat per part de la gent de Rodamons va ser perfecte, fent que tot estigués en ordre.

Un bon matí de jocs i història en els que ens agrada participar.