CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

Agost i setembre, no duren sempre

Ja ho diu la dita que “agost i setembre, no duren sempre” i amb ells acaba l’estiu. Però per nosaltres l’estiu no s’acaba fins que anem al Tocatì https://tocati.it/ a Verona, i ja en van… 11 edicions seguides que visitem aquest festival de jocs al carrer, el millor del món. L’hoste d’honor d’enguany ha estat un territori molt estimat per nosaltres i que els italians han anomenat França del Sud, en realitat un conglomerat de territori francès que va des d’Iparralde, fins a la Catalunya nord passant per Occitània, actualment pertanyen políticament a França però són realitats nacionals històriques, lingüístiques i culturals que tenen ben poc de francès. Però feta aquesta consideració el Tocatì d’enguany ha tornat a omplir els carrers de jocs tradicionals italians, jocs de l’hoste d’honor, folklore, creativitat a dojo. Ens encanta Tocatì i estem enamorats de Verona i hi tornarem l’any vinent, i l’altre i l’altre i…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el setembre ni el vam començar ni el vam acabar aquí.

El 9 de setembre vam fer una de les activitats de jocs del 1714 més boniques que hem fet, a Olesa de Montserrat. Bonic espai i molt bon ambient.

El dissabte 29 vam començar el Mini Club de Jocs a la llibreria la Font de Mimir. Una proposta que ja es va consolidant amb la presència de nens i nenes de totes les edats que omplen l’espai amb moltes ganes d’aprendre nous jocs i repassar els ja coneguts. Aquest dia les propostes de GDM van ser les principals: 7 wanted, Shikoku, Tikets to Mars i també d’altres que són un èxit segur com el Cargolino Valentino i pels més petits els de Djeco.

I vam acabar setembre passant la tarda al festival de jocs tradicionals del Japó, Asobi, que es va fer en un bonic racó de Gràcia, la llibreria Haiku. De la mà dels voluntariosos voluntaris de l’associació Shogi no Koroko http://www.shogi.es/asociacion/ es podia jugar al shogui, al go, al Koi Koi amb les cartes de Hanafuda, fer ballar baldufes o mostrar habilitats amb la kendama o el daruma així com l’imprescindible taller d’origami, i gaudir d’una mostra de joguines japoneses promoguda pel Consolat del Japó. Una bona iniciativa que esperem que es repeteixi.

Agost i setembre no duren sempre però el seu record sí.

Seguim jugant…

Estiu lúdic_4. Museu Mazamet

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja vam visitar aquest museu els nadals del 2014 i ens va agradar tant que vam decidir tornar-hi un estiu, i això hem fet.

El museu de la fusta i del joguet de Mazamet està situat a prop de la ciutat de Castres El gener del 2015 ja vam fer una entrada de la visita al museu, però paga la pena repetir i ampliar la informació.

Visitar un lloc en dues èpoques de l’any tant diferents sempre et permet apreciar matisos i detalls que no havies pogut veure l’anterior visita, però si aquest lloc està situat en un paratge boscos el contrast encara és més alt. El museu de Mazamet és un antic molí d’oli i està situat a la vora d’un riu en un lloc preciós. L’edifici, o edificis rehabilitats pel museu són molt bonics i el seu entorn natural també. Està molt aprofitat amb l’oferta de descoberta del mateix a partir de contes clàssics que es desenvolupen al bosc.

Afegir coses a l’anterior entrada no és fàcil però direm que l’espai per jugar, al costat de l’entrada, estava molt ple de famílies jugant, però quan diem ple vol dir ple, a més hem de tenir en compte que anar-hi s’hi ha d’anar expressament en vehicle.

La col·lecció ha patit algun canvi, però no massa significatiu. Si que no apareix la decoració i temàtica nadalenca, que tant especial el feia, però ha col·locat peces noves que no distorsionen gens el discurs.

http://maisonboisjouet.eklablog.com/tarifs-p1011450

Estiu lúdic_ 3. Aranda de Duero Sonorama

Sonorama és un dels festivals de música pop més importants de l’estat espanyol. Fins a tres grans escenaris, alguns més de petits i música, molta música per tot arreu. Però, perquè parlem de Sonorama en un blog de jocs? Doncs per que aquest any vam participar convidats per l’associació amiga La Tanguilla d’Aranda de Duero que tenia un espai de joc tradicional al Sonorama Baby. Sí, sí, com heu llegit, Sonorama baby és un espai a on el més petits poden gaudir també de propostes musicals de molta qualitat adaptada a la seva edat. Aquest espai disposa d’una carpa amb jocs a on les famílies poden deixar als infants mentre gaudeixen de la música.

Enguany, per primer cop, La Tanguilla participava d’aquest espai amb una proposta amb monitors i monitores que feien jugar a jocs tradicionals castellans. La rana, los bolos, aros, i molts d’altres jocs de punteria i habilitat servien per a que els nens i nenes descobrissin la rica tradició lúdica castellana. Nosaltres vam poder fer de monitors i viure aquest gran festival.

Per cert hi havia una parada amb samarretes d’una gent de Palència, Niquis del Paramo . Valen molt la pena les seves samarretes i dissenys, el seu sentit de l’humor palentí unic. MIreu el seu facebook https://www.facebook.com/eveliejo/

Us adjuntem dues fotos d’algun dels seus dissenys que ens van enamorar.

 

Estiu Lúdic_2. Catedral de Lleó

De ben segur que us preguntareu que per què un article sobre una catedral en un blog de jocs. Doncs primer per que no va malament un canvi de registre i després per que la catedral de Lleó amaga uns tresors pels que ens agraden els jocs que justifiquen una visita.

El primer i més conegut és la Virgen del Dado. L’explicació del Lleó lúdic la traiem literalment del següent enllaç http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/mitos-leyendas-tierra-leonesa/html/textos/mitos_34.htm :

” Los juegos de azar siempre han constituido pasión para gentes que en sus manos se detiene muy poco el dinero fácil. Juegos venidos de allende las tierras por los peregrinos, la soldadesca, los judíos. Tanto que, hasta hubo que dar pragmáticas para proteger del juego las vidas y haciendas. Las tabas y dados, las pitas y tejos, cartas, fichas y chapas.

León también fue ciudad de casinos de juego y tugurios recónditos donde corría el azar y se hundían vidas y haciendas. Ya dice el padre Albano, carmelita, que los juglares cantaban el romance sobre Francisco de Siena que se jugó hasta los ojos y luego se enroló, arrepentido, en una peregrinación a Compostela.

Los soldados leoneses que allá por el siglo XVI, cuando lo del’ Duque de Alba, venían de los Tercios flamencos a disfrutar los permisos a la ciudad de nacencia, mataban las horas de ocio en los tahúres de juego.

Como lo de aquel capitán de los Tercios que perdió sus dineros de la soldada en los tabernarios de los barrios judíos, y a las horas del alba marchaba a casa lleno de rabia y furor por la aciaga suerte…

En el parteluz del pórtico se halla hoy una bella imagen mariana, que llaman Virgen del Dado. Pues contra ella, cuenta la leyenda, arrojó los dados en un arrebato de desesperación el capitán de los Tercios, cuando regresaba a horas de la aurora tras perder su fortuna.

Los dados dieron al Niño; se esparcieron por el suelo y aparecieron manchados de sangre. También la cabecita del Niño de la imagen apareció con la gota de sangre en su frente. Y luego se recogió en un relicario que los plateros Hernando y Suero de Argüello arreglaron alguna vez.

Y hay más. y es que Morales, el pillo capellán del rey Felipe II, que tanto corrió por tierras leonesas para avisar al monarca que se llevase a Madrid obras de arte, engañando a sus propietarios, como relata en su libro de viajes, proponiendo dar a los frailes de Villafranca grandes candelabros a cambio de la biblioteca; dice que vio en la catedral un relicario que contenía el pañuelo empapado en la sangre del Niño, que brotó con el golpe de los dados que lanzó el jugador perdidoso.

El jugador llamó, arrepentido, a las puertas del convento de los franciscanos leoneses para cruzar el umbral, vía adentro, alejándose del mundanal ruido.”

Per a saber una altra versió de la llegenda i més informació podeu consultar els enllaços  http://cosinasdeleon.com/la-virgen-de-los-dados/

https://www.catedraldeleon.org/index.php/catedral-informacion/planta

L’altra gran sorpresa que amaga la catedral de Lleó són els taulers de joc que hi ha gravats per tot el claustre. Juan Carlos Campos i José Manuel Hidalgo s’han dedicat a localitzar-los i com si d’un joc de geocaching es tractés, ens vam dedicar a buscar-los tots.  A l’enllaç adjunt podeu trobar tota la informació sobre els mateixos, però us posem algunes fotos per que veieu que els vam trobar tots els referenciats. No donarem més pistes, seguiu les indicacions dels estudis dels autors esmentats i els trobareu tots.

http://tierradeamacos.blogspot.com/2008/12/los-tableros-de-juego-de-la-catedral-de.html

Paga molt la pena visitar Lleó, però ara els amants dels jocs tenim dos bons motius per fer-ho.

Estiu lúdic _1. Museo Melga, Ponteceso

Hola a tots i a totes,

que no haguem escrit res en tot l’estiu no vol dir que no haguem fet res. Millor dit, ha estat un no parar i en un seguit d’entrades us ressenyarem el que hem fet. Hi ha coses molt xules que no us podeu perdre.

Començarem amb una visita que ens va fer molta il·lusió doncs la teníem pendent de fa molt de temps, el Museo Etno Lúdico de Galícia, MELGA del bon amic Ricardo Pérez. A la bonica localitat de Ponteceso hi ha una sorpresa pels amants del joc i de l’esport, tant modern com tradicional, el MELGA, obra del doctor Ricardo Pérez, que amb afany i lluita incansable i un amor incondicional pels jocs i per l’activitat física ha anat recollint tot un seguit de peces de gran valor, per si mateixes i pel que representen.  Ja l’avantsalsa del museu i el vestíbul ens tenen reservades unes sorpreses que no desvetllarem pels que hi pugueu anar-hi. Després ens esperen dues sales que combina la vitrina curulla de tresors amb noves tecnologies que el fan interactiu. I que seria un museu de jocs sense poder jugar. A tot arreu trobem coses que inciten a experimentar, a jugar, a passar-nos-ho bé. No cal dir que una visita al museu amb en Ricardo com a acompanyant és impagable, doncs així va ser la nostra. De la seva mà vam reviure la història de moltes de les seves peces i vam fer un meravellós viatge al món del joc d’arreu del món, de l’esport i de l’esport gallec. Volem agrair a en Ricardo i a la seva dona Lola tot el seu escalf que ens van donar aquests dies a A Coruña.

I NO DEIXEU DE VISITAR EL MUSEU MELGA!

Teniu més informació a la web http://www.museomelga.com/amigos-de-cataluna-conocen-ponteceso-e-o-melga/

 

I vam anar a Brusel·les i a Malines

El cap de setmana del 6 al 8 de juliol vam anar a Bèlgica amb un doble motiu: trobar-nos amb el conseller de Cultura, en Lluís Puig i celebrar l’assemblea de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, entitat de la que la nostra associació en forma part.

Acompanyat del Jordi Torrente i l’Alba Campayo de la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles i bons amics, no vam desaprofitar l’ocasió per veure el museu del tebeo o bande dessinée que és com li diuen allà. Una magnífica ocasió per recordar aquells albums que vam alegrar la meva infància i joventut com ara Asterix, Lucki Luke o descobrir nous autors com en  Pieter de Poortere  https://www.comicscenter.net/en/home

Però el que va ser molt emocionant va ser trobar-nos am b en Lluís Puig que des de l’exili segueix treballant i construint República. Vam visitar l’exposició “55 urnes per a la Llibertat”.

Al vespre, ja a Mechelen (Malines), vam veure la classificació de Bèlgica per a la semifinal del mundial.

Dissabte al matí es va celebrar l’assemblea de l’AEJST a un lloc de somni, Sportimonium https://www.sportimonium.be/nl un espai que reuneix de tot el que un amant dels jocs i de l’esport pot desitjar: botiga ben proveïda, museu amb peces fantàstiques, un entorn meravellós i espais exteriors preparats per jugar. No estic exagerant amb aquests comentaris, podeu visitar la web o millor encara aneu-hi.

A la tarda vam jugar a jocs flamencs. Una bona estona en companyia de molts bons amics de diferents entitats de joc europees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

todos 2

Imatge cedida per Fernando Maestro.

Diumenge vam arrodonir el cap de setmana amb una passejada per Mechelen i la visita al  http://www.speelgoedmuseum.be/  Museu de joguines espectacular. Tres plantes plenes de jocs i joguines que ajuden a entendre aquest món tant fascinant. Amb propostes interactives les hores passen ràpidament, així que pots dinar allà mateix envoltat de fantàstiques estructures de lego.

Bèlgica, petit país de països, terra d’acollida, de tebeos i de jocs,