CAP DE SETMANA PLE D’ACTIVITATS

 

Estem molt orgullosos del que fem, però sobretot dels amics i amigues que tenim per tot arreu. El joc uneix persones.

Aquest cap de setmana hem estat a quatre activitats. Sí, sí, a quatre. Per a nosaltres cada activitat és súper important, des d’una festa major a una activitat a una escola fins a un festival internacional. Però hi ha algunes que pel que provoquen o signifiquen marquen el tarannà de l’associació. Aquest cap de setmana hem viscut algunes d’elles.

Dissabte estàvem a la Fira Jugatú de Granollers. En Pak de GDM, l’Oriol Comas el cap de caps, en Cristophe, en Josep Maria de Trigonos, en Toni Serradeferm sempre fent anotacions, en Rafa d’Homo lúdicus, en Víctor Cobas, l’Aransa i d’altres amics i amigues que serien llarg d’enumerar i molta gent que vam conèixer i que de ben segur que mantindrem una bona relació a partir d’aquí. Perquè les fires serveixen per consolidar relacions i obrir noves perspectives. Després d’un matí tranquil vam tenir una tarda plena de gent amb ganes de jugar. Enhorabona als organitzadors i a l’ajuntament de Granollers per apostar sempre pel joc.

 

El mateix dissabte estàvem a una activitat molt interessant pel joc i l’organització de la mateixa. El club de Polo de Barcelona es va omplir tot el cap de setmana de jocs i activitats recreatives molt diverses. La Cia. hi vam estar amb moltes propostes però el dissabte va anar el mestre  baldufer Arcadi Salada. Sempre xalant i fent xalar de les seves baldufes úniques al món. L’Spiribol va fer les delícies de tothom en un entorn tant esportiu com és el club de Polo. Volem agrair a en Pau de Ludivers que va confiar en nosaltres i ens va donar l’oportunitat de gaudir d’un bonic dia.

 

Diumenge vam participar activament a la trobada anual de tintinaires que l’associació 1001 de tintinaires de Catalunya va organitzar a Cervelló. Ens vam inspirar i vam estrenar el nostre muntatge “De Bèlgica al món de la mà d’un jove reporter belga a partir dels jocs”. A partir de tots els àlbums dels personatges creats per Hergé recorrem tot el món lúdic. Una activitat en la que tothom hi troba el seu espai doncs hi ha jocs per pensar, per demostrar les habilitats, per a xicarrons, per a grans, d’aquí i d’allà. Gràcies a l’associació i especialment al nostre amic Pau Vinyes per permetre’ns compartir la seva trobada. El muntatge el podreu tornar a veure per que de ben segur que el repetirem. Al Dau podeu viatjar per l’univers tintinaire amb els seus jocs.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per acabar el magnífic cap de setmana, a la tarda vespre, vam estar  amb els bons amics de La Tresca i la Verdesca en el seu 20è aniversari. Vam compartir els seus origens amb la primigènia Associació Catalana de Joc Popular i Tradicional, doncs sempre han estat molt units als nostres jocs, incorporant-ne molts als seus espectacles. Els hem vist créixer i triomfar, per tant no ens podíem perdre el seu aniversari, se’ns han fet grans. Allà comentàvem que semblava un casament degut a la gran quantitat d’amics i amigues i l’excel·lent ambient que s’hi vivia. Extraordinària festa a la que nosaltres hi vam contribuir amb un seguit de jocs de taula tradicionals i d’habilitat. Per molts anys més Trescos.

 

La Companyia de Jocs l’Anònima som el que som gràcies a tothom que creu i que ha cregut en nosaltres.

VII Escola d’estiu, IOCUS 2018

 

Ja s’apropa el bon temps  i un vaixell es veu a l’horitzó, el vaixell de  l’escola d’estiu. 
Vam tancar el cicle osonenc agraint la bona acollida de la gent i de la comarca i ara iniciem un cicle mariner, anem a El Vendrell.
Catalunya és terra marinera, però a que juguen els pobles de la mar? quins recursos lúdics i educatius ens ofereix?
Ens agrada fer escoles d’estiu i compartir amb tothom que vulgui coneixements i fer descobertes junts i juntes.

Adreçada a persones vinculades al món educatiu, deportiu i social

LLOC: El Vendrell. Alberg Santa Maria del Mar. Comarruga.

DATES: del  2  al  5  de Juliol 2018

US HI ESPEREM!

2015. NOVEMBRE I DESEMBRE JUGANERS !.

Novembre i Desembre del 2015 seran dos mesos ben juganers. Us fem una agenda per tal que aneu reservant dates. (anirem ampliant).

Terrassa cooperativaActe de Cooperatives. Cooperativa de Joc. Alumnes de l’escola TECNOS. Tarda de divendres 13 de Novembre (de 5 a 6), al passeig compte d’Egara de Terrassa. Jocs creats pels propis alumnes.

http://www.tecnos.cat/activitats-de-les-cooperatives-dalumnes-tecnos-obertes-a-la-ciutat/

 

cartell_festa_1446625704_700

Dissabte 21 de Novembre. Festa del Joc en català:https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/2980/arriba-la-12a-festa-pel-joc-i-el-lleure-en-catala

 

logogruplectors

Diumenge 22 de Novembre, 7ª festa dels lectors de Cavall Fort.

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/qui-som/sala-premsa/noticia.html?id=6143

 

12208476_10208250702175224_8489436861503505444_n

Dissabte 28 de Novembre, 2ªtrobada BALDUFAIRE . Ctra. Bassacs, 29 GIRONELLA.

 

unnamed

Diumenge 29 de Novembre, 15ª Fira JOC JOC de Tona.

http://www.firadeljoc.cat/

 

JSAJ-cartel2015-724x1024

Dissabte i diumenge 5 i 6 Desembre, Jornades solidàries. Ayudar jugando.

http://www.ayudarjugando.org/cartel-jornadas-solidarias-ayudar-jugando-2015/

 

mandro-neta01-copia

Diumenge 6 de Desembre, Fira d’hivern a BERGA.

 

DAU

Dissabte i diumenge 12 i 13, Festival DAU a Barcelona.

http://daubarcelona.bcn.cat/tot-dau/

 

(anirem ampliant la informació). BONA JUGADA !!!!!!.

 

 

ELS MEUS JOGUETS FAVORITS (II). Gabriele Galimberti

book-1024x1024

El més de maig del 2014 vem fer una entrada en aquest bloc parlant d’aquest treball:

https://jocsanonima.wordpress.com/2014/05/01/els-meus-joguets-favorits-gabriele-galimberti/

Aquest estiu passat, a Nova York, vaig trobar la publicació.

005-1024x512

Y avui, llegint el diari he vist que arriba una exposició que es podrà visitar a l’FNAC Triangle fins el 22 de febrer. És un treball curiós i interessant. No us la perdeu !.

IMG_1167

núm. 12 de la Revista MÓN AUALÉ.

awale num 12 copia

En Jordi Climent ens fa arribar la noticia de la publicació de la revista “Món aualè”, núm. 12.

Hi podreu trobar:

>TIPUS DE PECES DE JOC EN ELS JOCS MANCALA
Es mostren alguns exemples de peces de joc que s’usen de manera tradicional i en l’actualitat en els jocs mancala.
>APRENEM A JUGAR AL BAO
S’explica com jugar al Bao la Kiswahili i es parla de 9 jocs mancala més, relacionats amb aquest joc.
awalw 12 nova york
>TAULERS MANCALA A NOVA YORK
Es poden veure dues fotos de Miqui Gimenez  (fig.1 i 2), qui ens les ha fet arribar després de viatjar a la ciutat de Nova York aquest passat mes d’agost, en les que es mostren taulers mancala.
>ELS MANCALA EN DOCUMENTALS I PEL·LÍCULES
S’expliquen alguns exemples de com els mancala apareixen en alguns documentals i pel·lícules.
>I també, les seccions habituals del RACÓ DEL COLECCIONISTA i la dotzena part del GLOSSARI, on es parla dels magatzems temporals, un tipus de magatzem “jugable” que no tenen una ubicació fixa ja que es creen en alguns jocs mancala a partir de forats ordinaris.
Salutacions i bona lectura!

DIA INTERNACIONAL DEL JOC. on són els jocs?

foto_t-qpr

(Part d’un article publicat a La Vanguardia el dia 25 de Maig del 2014)

¿Dónde están los juegos?

Siete millones y medio de niños y jóvenes trabajan en Bangladesh

S. TARÍN Enviado especial. Los niños del metal. En un taller donde se fabrican ollas, diez niños pulen el aluminio en un ambiente de otro planeta: luz fantasmal, entelada por el polvo que tizna sus caras. Pero en cuanto ven una cámara, posan como una peña de amigos jugando en un parque.

abvc-qpr

Están en fábricas de ollas, en talleres de automoción; los encuentras cosiendo chancletas, o limpiando oficinas. Donde no están es jugando. ¿Dónde está la diversión, las risas, la algarabía, si todos son críos? No hay, no existen. En este universo infantil no hay esparcimiento, no se juega: sólo se trabaja y los privilegiados estudian unas horas. Es el mundo de los niños obreros de Bangladesh, en el que no hay ocio, ni sitio para los amigos. La razón la dan ellos mismos: no tienen tiempo para estas cosas.

Rezan las estadísticas oficiales que Bangladesh tiene 155 millones de habitantes, de los cuales el 30% tiene menos de 18 años. También nos arrojan a la cara que en el país hay 7,4 millones de niños y adolescentes de entre 5 y 17 años que están trabajando, y que el 52,6% tienen entre 5 y 14 años. Además, 4,5 millones de niños obreros se desempeñan en empleos peligrosos para su integridad física o mental. Lo que suena a burla es que, en teoría, el trabajo está vetado legalmente a los menores de 14 años, explican fuentes de organizaciones humanitarias. Pero nadie hace ni caso. A estos chicos los encuentras en todos los slums. En el de Shapur, por ejemplo, se les ve en una fábrica de ollas, donde pulen piezas de aluminio. Son talleres pequeños, de una sola puerta, poco ventilados y peor iluminados. El calor es aplastante. La luz es difusa y empañada por el polvo del metal, que tizna las caras de los diez niños que están empleados aquí, todos de 13 años. Fuera, otros chavales se arremolinan alrededor de un occidental, dándole la mano, pidiendo hacerse fotos con él. Es casi un acontecimiento, porque para ellos sería lo mismo que si allí aterrizara un marciano: hay la misma distancia de un chico de estos con un español que con un extraterrestre.

NI OCIO NI COLEGAS Los niños obreros no tienen amigos ni juegan: dicen que no tienen tiempo

LA EXPLOTACIÓN Los críos que trabajan cobran sueldos misérrimos, cuando se les paga

En la escuela de Educo en Shampur estudia Emon, de 12 años, que trabaja en un taller de automoción. Allí está de 8.30 a 11.30; luego va a casa, come, a las 12 va a la escuela dos o tres horas y luego vuelve al tajo, a veces toda la noche. Empezó a ser un trabajador cuando dejó de ser niño, y eso fue al cumplir los diez años. Ahora gana 1500 takas al mes (15 euros). Su ambición: estudiar algo que le permita tener un negocio propio.

ab-qpr

Rahian vive en otro slum, Hozaribag, pero también monta piezas de motores de coche por 500 takas al mes (5 euros) más 20 para comida. En el taller.Rahian tiene 13 años y monta piezas de coches en un taller.Hace uno que está en el torno. Su patrón le deja ir a estudiar, aunque luego vuelve al tajo hasta la madrugada. Dice que le gusta este oficio, porque “es mejor este trabajo que otros, y más seguro”. Quiere llegar a ser ingeniero de automoción

a-qpr

Esta niña es uno de los 25 menores que trabajan en una fábrica de chancletas del slum de Hozaribag, con largas jornadas laborales a 10 euros al mes. Tienen entre 8 y 10 años, y se sientan en el suelo a montar las piezas, entre montañas de calzado.

  Y así tantos y tantos. Como Naxon, de 9 años, que pone etiquetas en una fábrica de zapatos durante cuatro horas al día por 5 euros al mes , y que quiere ser maestro. O Jashim, que trabaja en el aluminio a sus 13 años, y que quiere ser un hombre de religión. Y tantos otros. Hay algo espantoso en estos niños: ninguno tiene amigos; no saben lo que es jugar. Lo dicen casi extrañados por la curiosidad, porque nunca se lo han planteado. “No, no tengo tiempo”, contestan cuando se les pregunta por sus diversiones, por si comparten con alguien un rato de esparcimiento.

Y lo contradictorio es que estos son los privilegiados, porque sus patronos les permiten ir a la escuela. La mayoría del trabajo infantil es pura explotación; en malas condiciones de salubridad, sin pausas y con sueldos misérrimos, cuando los reciben: más de la mitad de los niños obreros no cobran, según las oenegés humanitarias. Y escolarizarlos no siempre es fácil: para familias tan pobres un niño es un jornal, pero la educación es un gasto en vez de una inversión. Ellos no entienden por qué se les pregunta cómo viven, ya que es lo único que conocen, lo único que hay en su entorno. Por edad son críos, pero jamás han sido ni serán niños. En este universo infantil de trabajo, ¿dónde están los juegos?

 

PLAYGROUNDS. Exposició .

816_37382448_palle_nielsen

Playgrounds. Reinventar la plaza.

30 abril – 22 septiembre, 2014 / Edificio Sabatini, Planta 1
Palle Nielsen, Un grupo de activistas de diferentes organizaciones en Dinamarca despejaron un patio trasero en Stengade 52 en el área de Nørrebro en Copenhague el 31 de marzo de 1968 y en su lugar construyeron un parque infantil. Esto se hizo para llamar la atención sobre la falta de terrenos de juego, así como una remodelación general de la zona. © VEGAP, Madrid, 2014 © PETERSEN ERIK / Polfoto
Una bona excusa per anar a Madrid. Haurem de buscar l’estona.